16/03/2011

El lleu lliscar del mocador

2 min

Ana Pastor va entrevistar ahir a Teheran Mahmud Ahmadinejad, el president de l'Iran. Es va haver de posar un elegant fulard al cap, però en el seu punt just. Els cabells li queien discretament cap endavant. Criticar la periodista per haver sucumbit als codis islàmics que humilien les dones seria abonar-nos al comentari fàcil i destraler. En periodisme les formes també són importants, i l'educació també. Si cal retrocedir uns centímetres mantenint sempre el respecte sovint s'arriba més lluny. Totes les entrevistes són un pacte entre dues parts. És de savis saber negociar els principis bàsics de cadascuna de les parts per, això sí, mantenir una conversa lliure. Això és l'important. I això és el que va fer Ana Pastor a TVE. El pla general de l'entrevista, amb les cadires enfrontades, de perfil, i amb una gran sala d'estètica occidental de fons, respirava el clima d'una pel·lícula de Sam Mendes. Tonalitats blanques, detalls daurats, espais diàfans, ambient delicat, escales cargolades... on són els personatges els que tenen el conflicte. Un espai aparentment idíl·lic on s'hi du a terme la batalla.

Ana Pastor va abordar les qüestions més delicades de l'Iran al·ludint a tercers. D'energia nuclear parlant del Japó. Fent servir Gaddafi com un fals mirall. Plantejant les revoltes a Tunísia, Egipte i Líbia va anar endinsant-se en la situació a l'Iran. El president iranià es va enrocar en plantejar qui havia donat suport a tots aquests presidents a qui ara volien destituir. Ana Pastor (dolça i amb un somriure però sempre ferma) aprofitava les mateixes respostes del mandatari per anar més lluny en les seves preguntes. Jugada mestra. Ahmadinejad va lamentar la insistència de la periodista, va posar exemples erronis que ella li va rebatre i Pastor va indagar en aspectes foscos del seu mandat. En acabar l'entrevista ens vam adonar que aquell elegant fulard havia anat lliscant lleument melena avall durant la conversa fins a quedar sobre les espatlles. Simbòlic atzar.

stats