Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

12-O: l’amenaça a Catalunya

La 1, Antena 3, Cuatro i La Sexta eren les cadenes generalistes que oferien a Espanya la desfilada militar del Dia de la Hispanitat. La celebració de la festa, però, tenia una càrrega televisiva i simbòlica molt diferent d’altres anys. El relat dels diferents programes estava orientat a Catalunya. L’exhibició d’armes, soldats arrenglerats i banderes tenia una lectura subliminar molt intencionada: una mena de demostració de força en contra de l’independentisme. A La Sexta no podia quedar més clar: “ Cuenta atrás para el artículo 155”, deia el rètol mentre mostraven els cossos de l’exèrcit, armats i ferms, desfilant enmig de gent eufòrica i amb banderes. Més que una exhibició festiva pels carrers de Madrid semblava que els acomiadessin per envair Catalunya. A Cuatro no paraven d’insistir en com els vianants demostraven el seu suport incondicional als cossos de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Javier Ruiz reiterava la mateixa idea cada dos per tres: “ Hay una pregunta en el aire. En el suelo un desfile, en el aire una cuestión. ¿Ha de intervenirse Cataluña o no?” Això ho afirmava amb els militars creuant la pantalla amb vigor i esperit de conquesta. Insistia que “ el tema catalán está echando fuego” i repetia que “ Cataluña es el tema en todos los corrillos, en todas las conversaciones”. El periodista recordava que aquell era “ un día en el que todas las miradas están puestas en Cataluña, los ojos están puestos en un reloj y ha empezado la cuenta atrás para que Puigdemont comunique si ha declarado la independencia”.

A Antena 3, amb Susanna Griso al capdavant, Espejo público va ser el festival de l’amenaça a Catalunya. Van combinar la retransmissió triomfal de la desfilada amb diferents temes que buscaven crear el pànic a Catalunya, sobretot a nivell econòmic i empresarial. Alternaven els dos contextos de manera que l’exèrcit acabava semblant la solució als mals als quals ens estaven abocant els polítics independentistes. El reporter incidia a entrevistar famílies que havien anat a veure la desfilada i tots asseguraven que eren allà per mostrar el seu suport al rei, o que s’havien motivat a anar-hi per culpa de la situació que s’estava vivint a Catalunya. El periodista assegurava amb entusiasme que hi havia més gent que mai i, sobretot, més banderes i més jovent que altres vegades.

Aquest any, el Dia de la Hispanitat s’ha convertit, a nivell televisiu, en l’equivalent d’aquelles imatges d’arxiu en què l’exèrcit de Franco marxava a la guerra ovacionat per la gent. Més que una festa s’ha exhibit com un preliminar de l’article 155 carregat d’esperit de conquesta. Una amenaça en tota regla i amb la complicitat exaltada dels mitjans que esperen, amb candeletes, la humiliació televisada de Catalunya com a clímax del gran espectacle.

Riure, malgrat tot

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF