12-O: l’amenaça a Catalunya
La 1, Antena 3, Cuatro i La Sexta eren les cadenes generalistes que oferien a Espanya la desfilada militar del Dia de la Hispanitat. La celebració de la festa, però, tenia una càrrega televisiva i simbòlica molt diferent d’altres anys. El relat dels diferents programes estava orientat a Catalunya. L’exhibició d’armes, soldats arrenglerats i banderes tenia una lectura subliminar molt intencionada: una mena de demostració de força en contra de l’independentisme. A La Sexta no podia quedar més clar: “Cuenta atrás para el artículo 155”, deia el rètol mentre mostraven els cossos de l’exèrcit, armats i ferms, desfilant enmig de gent eufòrica i amb banderes. Més que una exhibició festiva pels carrers de Madrid semblava que els acomiadessin per envair Catalunya. A Cuatro no paraven d’insistir en com els vianants demostraven el seu suport incondicional als cossos de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Javier Ruiz reiterava la mateixa idea cada dos per tres: “Hay una pregunta en el aire. En el suelo un desfile, en el aire una cuestión. ¿Ha de intervenirse Cataluña o no?” Això ho afirmava amb els militars creuant la pantalla amb vigor i esperit de conquesta. Insistia que “el tema catalán está echando fuego” i repetia que “Cataluña es el tema en todos los corrillos, en todas las conversaciones”. El periodista recordava que aquell era “un día en el que todas las miradas están puestas en Cataluña, los ojos están puestos en un reloj y ha empezado la cuenta atrás para que Puigdemont comunique si ha declarado la independencia”.
A Antena 3, amb Susanna Griso al capdavant, Espejo público va ser el festival de l’amenaça a Catalunya. Van combinar la retransmissió triomfal de la desfilada amb diferents temes que buscaven crear el pànic a Catalunya, sobretot a nivell econòmic i empresarial. Alternaven els dos contextos de manera que l’exèrcit acabava semblant la solució als mals als quals ens estaven abocant els polítics independentistes. El reporter incidia a entrevistar famílies que havien anat a veure la desfilada i tots asseguraven que eren allà per mostrar el seu suport al rei, o que s’havien motivat a anar-hi per culpa de la situació que s’estava vivint a Catalunya. El periodista assegurava amb entusiasme que hi havia més gent que mai i, sobretot, més banderes i més jovent que altres vegades.
Aquest any, el Dia de la Hispanitat s’ha convertit, a nivell televisiu, en l’equivalent d’aquelles imatges d’arxiu en què l’exèrcit de Franco marxava a la guerra ovacionat per la gent. Més que una festa s’ha exhibit com un preliminar de l’article 155 carregat d’esperit de conquesta. Una amenaça en tota regla i amb la complicitat exaltada dels mitjans que esperen, amb candeletes, la humiliació televisada de Catalunya com a clímax del gran espectacle.
