06/10/2012

La imatge d'un rescat

2 min

Ahir vèiem a tots els informatius les imatges que els Mossos han facilitat als mitjans. El rescat d'un nen d'onze anys que havien segrestat. Tot i que la policia va tenir cura de desenfocar el rostre del nen perquè no se'l reconegués, em sorprèn que s'hagin decidit a difondre unes imatges que afecten tan directament la intimitat d'una persona. Amb tot el que té un segrest de vexant per a l'individu, aquest vídeo quedarà per sempre a la xarxa. Un nen, lligat de peus i mans, confús, atordit i espantat. Els informatius l'han emès íntegre, sense cap avís previ sobre la duresa de les imatges. A TV3 també, tot i que van eliminar en part el so que, de llarg, contribuïa a afegir un dramatisme molt impactant a les imatges. Entenc que els Mossos hagin d'enregistrar les imatges per a ús intern. Ara bé, em pregunto: s'hauria difós als mitjans el mateix vídeo si s'hagués tractat del fill d'una celebritat? ¿Hauríem vist lligat i drogat, estirat en un llit, el fill d'un futbolista o un cantant? ¿I si el segrestat fos, directament, un respectable famós? ¿Ens haurien ensenyat el mateix vídeo? Aquest nen haurà de conviure, en un futur, amb les imatges del seu propi segrest penjades a la xarxa. És possible que la mare donés autorització a l'emissió de les imatges, però qui diu que no a qui acaba de salvar la vida del teu fill? La privacitat de les víctimes de delictes hauria de ser sempre un element innegociable. Entenc que una feina impecable dels Mossos en una època en què la seva tasca és a vegades qüestionada tingui dret a un reconeixement públic. Però en aquest cas s'ha prioritzat la imatge del col·lectiu dels Mossos sobre els drets fonamentals del menor: la seva intimitat i la seva dignitat. Som conscients que els Mossos, per la seva feina, tenen accés a una realitat que sovint no ens podem ni imaginar que existeix. Però no podem tolerar que policies i mitjans creïn una nova modalitat de reality show .

stats