CRÍTICATV

Una història d’amor

Si necessiteu refugiar-vos en alguna producció televisiva que us entretingui però a la vegada que us aporti una estona de calma i serenitat, a Netflix teniu un documental que us encuriosirà. Lo que el pulpo me enseñó ( My octopus teacher ) us deixarà entre hipnotitzats, perplexos, fascinats i enriolats. Però, sobretot, molt relaxats.

El protagonista és Craig Foster, un realitzador de documentals sobre naturalesa que es troba en un moment de greu crisi personal i es refugia a la llar familiar que té davant del mar a False Bay, a la península del Cap, a l’extrem sud d’Àfrica. Allà aconsegueix trobar un cert benestar recuperant la seva afició al busseig de pulmó, nedant en els grans boscos submarins d’algues. Sota el mar trobarà un pop amb qui establirà una connexió especial. Pippa Ehrlich i James Reed, els directors del documental, gravaran l’evolució d’aquesta amistat entre l’home i el pop.

Lo que el pulpo me enseñó és espectacular a nivell d’imatge. La realització, la fotografia i el subtil muntatge sonor del documental són d’una qualitat extraordinària. I l’edició és una filigrana per acabar construint una història que, tot i la seva raresa, t’atrapa de manera inexplicable. El guió et sedueix, primer gràcies a les imatges fascinants del fons submarí. Després per la curiositat de la crisi personal del protagonista i la singular manera de recuperar-se nedant en un oceà entre perillós i d’una gran bellesa. I a partir del moment que estableix contacte amb el pop, t’hi enganxes perquè la suposada amistat entre el protagonista i l’animal té alguna cosa romàntica, de màgia però també d’història una mica inquietant. Fins i tot en algun moment aconsegueix insinuar un subtext lasciu en el pensament de l’espectador. Foster acaba sentint una dependència emocional respecte a aquella bestiola de vuit potes que a mesura que avança la trama té algun moment pertorbador. És una mena d’enamorament estrany. Vindria a ser una versió evolucionada d’aquelles llegendes que parlen de l’amor entre un mariner i una sirena. Hi ha seducció, risc, aventura, sorpresa, drama, joia i un desenllaç optimista amb missatge.

Per descomptat, són evidents algunes trampes en el muntatge per aconseguir que la història entre l’home i el pop tingui una continuïtat i una coherència narrativa perfectes, però és un recurs que sempre han utilitzat els documentals d’animals. Lo que el pulpo me enseñó, però, fa un pas endavant en aquest gènere per presentar-nos una trama d’autoajuda i un missatge sobre la preservació del món natural i els cicles de vida. És la transformació d’un home gràcies a un animal per explicar la importància de la consciència dels humans a l’hora de conviure en el planeta. Lo que el pulpo me enseñó és una raresa televisiva feta amb tanta destresa i enginy que us donarà tema de conversa i difícilment oblidareu la història.

EDICIÓ PAPER 09/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF