CRÍTICA TV

Aquest divendres sí, TV3

Aquest divendres al vespre es va emetre, just després del Telenotícies, TV3 sense pausa, un reportatge sobre com s’està fent funcionar la televisió pública en plena crisi del coronavirus, amb la majoria d’equips treballant des de casa i amb tot tipus de mesures sanitàries a l’edifici per evitar el màxim possible qualsevol contagi. El programa va semblar un gest compensatori de l’emissió de la setmana anterior, quan Rodolfo Camerino, en clau de comèdia, mostrava les entranyes de la tele confinada en el que van batejar com un fals documental.

Aquesta vegada, el reportatge començava gairebé com un thriller apocalíptic. A les cinc de la matinada, dos homes amb uniforme aïllant de color blanc, protegits de cap a peus com si combatessin en una guerra química, avançaven pels passadissos de la televisió carregant uns estranys aparells i projectant una llum ultraviolada sobre els teclats i les pantalles de la redacció. També podia semblar un episodi de CSI. Es tractava d’un equip especialitzat de desinfecció amb llum d’ozó i explicaven a càmera la seva missió. Va ser una arrencada impactant. És més, aquella escena superava, de llarg, qualsevol de les del fals documental de Rodolfo Camerino.

Tot el que vam veure a continuació no només posava èmfasi en l’esforç que han fet tots els professionals de la televisió pública per garantir les emissions, sinó l’abast d’aquesta feina titànica que ha implicat els departaments més diversos. I tenia dosis de tot: l’èpica periodística sobre com afrontar els Telenotícies quan els morts es compten per centenars, l’epopeia dels informàtics fent créixer el sistema per donar abast a les noves necessitats tecnològiques i l’humor i el surrealisme d’alguns professionals que treballen des de casa, com per exemple les actrius del Polònia. El trípode improvisat amb un penja-robes de l’Agnès Busquets mentre fa un esquetx amb la col·laboració de la família, o el sistema de la Mireia Portas per donar consistència a la senyera d’ attrezzo, embolcallant amb la bandera una galleda i un pal de fregar.

TV3 sense pausa va confirmar el tòpic que la realitat supera la ficció. Aquest nou reportatge duia més a l’extrem les evidències del que suposa teletreballar amb una sabata i una espardenya. Alguns dels enginys i situacions professionals resultaven més inversemblants que les propostes de Rodolfo Camerino la setmana anterior. Periodistes atansant el micròfon als testimonis amb una perxa, d’altres entrant en residències d’avis disfressats com caçafantasmes, un presentador amoïnat pel seu pentinat al no disposar de perruquera, col·laboradors treballant amb pijama i sabatilles... Potser TV3 li hauria hagut de passar abans el TV3 sense pausa a Rodolfo Camerino, perquè aquest divendres veient el reportatge vam confirmar que el seu fals documental de la setmana passada es va quedar molt curt.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF