15/05/2011

El debat: drets, Per sempre més

2 min

TV3, ara fa mig any, ens va ensenyar un decorat, vist i no vist, i ens el va tornar a desar. Hi havia dos faristols, preparats pel cara a cara entre Montilla i Mas, i un presentador, Josep Cuní, que estava a punt per si calia moderar-lo. A última hora, però, aquell programa no es va fer i, fins divendres, no va caler desempolsar els sis faristols talla XXL, cinc per als caps de llista a l'Ajuntament de Barcelona i un d'enretirat per a en Cuní. El decorat, vist des de casa, era elegant, modern, amb la calidesa i el color d'una televisió de primeríssima divisió. Semblava, per la imatge, el debat d'un país que no té crisi. Però el gran encert de la posada en escena va ser tenir drets els cinc candidats. Per una vegada no estaven engavanyats i es movien amb més naturalitat. Aquesta espontaneïtat anava a favor del to, de les rèpliques i de l'actitud. Tot era més espontani. Fins i tot els candidats expressaven els seus arguments amb més convicció i vehemència. La realització havia de tenir reflexos, i en va tenir, per punxar en cada moment un comentari o una ganyota de contraplà. I no era fàcil, perquè, aquesta mateixa posada en escena de cinc faristols en fila, feia que o discutien dos polítics que eren de costat o era impossible mostrar-los sense que, al mig, hi quedés un tercer fent el paper de la trista figura.

Josep Cuní, més enllà del sermó inicial d'un minut i quaranta-set segons, tan irreprimible com escurçable, va estar contingut. Sobraven les referències a la pregunta del seu programa d' Els matins , però ja se sap que la bèstia televisiva és una fauna que aprofita qualsevol escletxa per colar-hi l'autopromoció. Després, Cuní va fer poc de Cuní. Va tenir poca possessió de micròfon. El millor debat és aquell en què no cal que el moderador intervingui gaire. Això sí, al final, oblidant que era una emissió compartida amb BTV, va tornar a citar els espectadors dilluns a les vuit del matí, cap al seu programa. Per variar, l'aigua cap al seu molí.

stats