CRÍTICA TV
Efímers 26/04/2014

El cosí de l’Esperanza

i
Mònica Planas
2 min
El cosí de l’Esperanza

Dijous al vespre, l’Artur Mas del Polònia donava pas al nou informatiu setmanal de TV3, el .Cat. La presentadora, Ariadna Oltra, entrevistava el president autèntic i inaugurava un format amb voluntat de ser innovador. Caldrà temps per comprovar si és així. Segurament el primer programa era diferent dels que vindran a continuació. Entrevista connectada a una tertúlia-debat, connexions en directe i reportatges exteriors de la mateixa presentadora. El.Cat té algunes reminiscències, gairebé subliminars, d’aquests info shows de cadena privada de cap de setmana. Col·laboradors populars i hàbils a l’hora de comunicar. A nivell formal es notaven ganes de marcar diferències. Una realització amb ambicions creatives. L’efecte circular de tertúlia és potent visualment, però tot té riscos: els de Cuarto milenio haurien pagat per tenir en el decorat els seus misteriosos reflexos de fons. Els rostres reflectits dels convidats i les transparències dels vidres amb les càmeres quedaven plasmats en el decorat donant una sensació entre cares de Bélmez i miralls del Tibidabo. Fins i tot abans que Oltra fes passar Mas, s’endevinava al darrere el reflex del president com una presència fantasmagòrica. Per cert, ¿cal fer-li dos petons al president abans d’entrevistar-lo i en acabar?

Ariadna Oltra és eficient i voluntariosa, però li costa trobar el to. Sembla que es debati entre fer cas a la intuïció i al que s’espera d’ella. A nivell d’estilisme semblava més disfressada que vestida, i això, a l’hora d’executar un exercici periodístic de tanta dificultat com el que té al davant, que requereix convicció i seguretat, de vegades pot restar força. Un encert, això sí, el tema del primer programa: abordar el procés et garanteix el reclam d’audiència. Veurem com evoluciona el format. El més sorprenent va ser veure com alguns col·laboradors li feien la feina a Artur Mas a l’hora de respondre les preguntes d’altres tertulians. Martí Anglada, que encara deu donar voltes al poc convincent win-win de la independència, va ser contestat per Toni Soler i Sala i Martín. I l’economista també va resoldre el dilema del cosí de l’Esperanza Garcia, que treballa a la Seat i li havia encarregat una qüestió per al Mas. Desconeixem si “els dubtes del cosí de l’Esperanza” serà una secció fixa del programa. Del cosí del Zumosol al cosí de la Seat. A nivell televisiu, de moment s’intueixen moltes voluntats i nobles intencions que caldrà veure si queden en un bon intent, un simple embolcall o una idea eficaç.

stats