Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

El cosí de l’Esperanza

Dijous al vespre, l’Artur Mas del Polònia donava pas al nou informatiu setmanal de TV3, el .Cat. La presentadora, Ariadna Oltra, entrevistava el president autèntic i inaugurava un format amb voluntat de ser innovador. Caldrà temps per comprovar si és així. Segurament el primer programa era diferent dels que vindran a continuació. Entrevista connectada a una tertúlia-debat, connexions en directe i reportatges exteriors de la mateixa presentadora. El.Cat té algunes reminiscències, gairebé subliminars, d’aquests info shows de cadena privada de cap de setmana. Col·laboradors populars i hàbils a l’hora de comunicar. A nivell formal es notaven ganes de marcar diferències. Una realització amb ambicions creatives. L’efecte circular de tertúlia és potent visualment, però tot té riscos: els de Cuarto milenio haurien pagat per tenir en el decorat els seus misteriosos reflexos de fons. Els rostres reflectits dels convidats i les transparències dels vidres amb les càmeres quedaven plasmats en el decorat donant una sensació entre cares de Bélmez i miralls del Tibidabo. Fins i tot abans que Oltra fes passar Mas, s’endevinava al darrere el reflex del president com una presència fantasmagòrica. Per cert, ¿cal fer-li dos petons al president abans d’entrevistar-lo i en acabar?

Ariadna Oltra és eficient i voluntariosa, però li costa trobar el to. Sembla que es debati entre fer cas a la intuïció i al que s’espera d’ella. A nivell d’estilisme semblava més disfressada que vestida, i això, a l’hora d’executar un exercici periodístic de tanta dificultat com el que té al davant, que requereix convicció i seguretat, de vegades pot restar força. Un encert, això sí, el tema del primer programa: abordar el procés et garanteix el reclam d’audiència. Veurem com evoluciona el format. El més sorprenent va ser veure com alguns col·laboradors li feien la feina a Artur Mas a l’hora de respondre les preguntes d’altres tertulians. Martí Anglada, que encara deu donar voltes al poc convincent win-win de la independència, va ser contestat per Toni Soler i Sala i Martín. I l’economista també va resoldre el dilema del cosí de l’Esperanza Garcia, que treballa a la Seat i li havia encarregat una qüestió per al Mas. Desconeixem si “els dubtes del cosí de l’Esperanza” serà una secció fixa del programa. Del cosí del Zumosol al cosí de la Seat. A nivell televisiu, de moment s’intueixen moltes voluntats i nobles intencions que caldrà veure si queden en un bon intent, un simple embolcall o una idea eficaç.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF