La comèdia que tothom necessita

Netflix ha estrenat la segona temporada de Sex education, la sèrie ideal per a adults, per a adolescents i perquè la comparteixin adults i adolescents en família. La ficció a reivindicar en uns temps en què es pretén imposar el pin parental. És una comèdia sexualment positiva i plena de tendresa que s’allunya de tota la ferralla passada de rosca i estereotipada que les grans plataformes pretenen que ens empassem com el model de referència del jovent d’avui en dia. A Sex education no hi ha tabús: es parla d’avortaments, d’assetjament sexual, de lavatives abans de practicar sexe anal, de vulves i vagines, de clamídia, del dirty talk en les relacions. I no té res a veure amb els melodrames sobre adolescents conflictius obsessionats pel sexe i les drogues que normalitzen relacions tòxiques. Es distancia del retrat de pares i mares que tenen un rol sancionador i controlador, antagonista del món adolescent. En la segona temporada tot continua girant al voltant de l’Otis Milburn (esplèndid Asa Butterfield), un noi de setze anys, fill d’una terapeuta sexual, la Jean (sensacional Gillian Anderson). Ell aprofita els coneixements que ha adquirit en el context familiar per fer de conseller sexual a l’institut a canvi de diners. Però en aquesta nova etapa ens trobem amb una narració amb menys candor i ingenuïtat, els personatges són portats més al límit de les seves circumstàncies i guanya presència el món dels adults no només en condició de pares sinó també d’éssers imperfectes que, igual que els seus fills, també estan en procés d’aprenentatge i acceptació. Perquè la vida, en general, és això per a tothom.

És per aquest motiu que Sex education és la sèrie ideal per compartir amb els fills que estan en plena pubertat. Perquè en la trama aconsegueixen una cosa d’una complexitat extraordinària: dotar-la de moral sense fer-la moralista. La sèrie és feminista sense fer del feminisme un anunci oportunista i barat. Té perspectiva de gènere des de la naturalitat i l’exemple i no des del manual d’instruccions. Té en compte la diversitat LGTBIQ+ sense posar els personatges en calçador com si fossin espècimens per estudiar. Trenca estereotips sense necessitat de verbalitzar-ho. I converteix el sexe en un element positiu del qual, més enllà de practicar-lo, convé aprendre’n, parlar-ne i intercanviar opinions i desitjos. Tot i que en la trama principal és obvi que hi ha una relació sentimental amb dificultats per resoldre’s, no cau en l’estereotip de l’amor romàntic sinó que dona importància a mantenir relacions sanes, a nivell emocional i sexual. I tot plegat en un context en què les races, les ètnies, les religions i els cossos hi són representats sense necessitat de convertir-ho en motiu de conflicte o melodrama. Sex education és la sèrie que tothom necessita i ha de compartir perquè projecta el model d’un món millor (sense ser perfecte), que al capdavall és al que tots aspirem.