22/09/2018

El clímax de Franco Mercury

2 min

El Polònia de dijous passat va ser un crescendo humorístic televisiu molt potent i va culminar amb l’esquetx que parodiava el videoclip de Queen I want to break free. De fet, abans de la pausa de publicitat del programa, van posar un esquer subtil que ja ens va fer pensar que allò que estava a punt d’emetre’s prometia. Just abans dels anuncis es van sentir les primeres notes del hit de Queen i una aspiradora traient el nas pel marc d’una porta, empesa per un braç pelut. No ens van decebre. Al contrari, l’imaginari que van abocar en aquest esquetx per sintetitzar tot l’enrenou polític que envolta l’exhumació del dictador va ser d’una intel·ligència sublim, que anava molt més enllà de l’impacte que produïa veure Manel Lucas caracteritzat de Franco, i tornat a caracteritzar de Freddie Mercury, i, a la vegada, caracteritzat de dona. Un triple salt mortal en què s’ha de reconèixer el mèrit de l’equip d’estilistes i maquillatge, el valor de Lucas per afrontar amb tanta dignitat i habilitat una escena que no era gens fàcil i la genialitat dels guionistes de saber explicar tan bé i amb tants matisos, d’una manera tan contundent, una situació política amb tantes implicacions ideològiques. Ho van fer no només seleccionant magistralment el context de la paròdia i la posada en escena sinó també adaptant la lletra de la cançó.

L’esquetx musical del Polònia, a més, era una paròdia d’un videoclip que, a la vegada, tenia l’origen en una altra paròdia televisiva. Quan Queen va estrenar el videoclip el 1984 va ser un èxit contundent. Segons ha explicat el guitarrista del grup, Brian May, en diverses entrevistes, la idea va ser de la companya de Roger Taylor, el bateria. El videoclip era justament una paròdia dels rols femenins d’una sèrie de tele britànica que tenia molt èxit en aquella època al Regne Unit, Coronation Street. Els papers de les dones eren conservadors i estereotipats i el grup els va capgirar intentant oferir una peculiar perspectiva masculina que apel·lava a la necessitat d’un alliberament femení. Però als Estats Units van interpretar aquella escena com una reivindicació del transvestisme i la bisexualitat per part de Freddie Mercury i la MTV va censurar el videoclip. Allà no es va estrenar fins al 1991.

Al Polònia, la idea dels dos nivells de relat amb els polítics a dalt perforant el terra i la casa trontollant per dins, amb Franco passant l’aspirador i reivindicant la seva tranquil·litat (“ No quiero salir ”) era tan impactant com incisiva: es donava un rol al dictador que justament representava tot allò que abominava el règim.

És admirable i esperançador comprovar com el Polònia no perd la seva capacitat de transgredir i, malgrat els anys que fa que funciona, exhibeix una energia creativa que et reconcilia amb l’humor televisiu. També és cert que no els falta benzina. El programa ha nascut, segurament, en el millor país d’Europa per obtenir uns resultats tan delirantment sorprenents.

stats