21/03/2012

Per fi, bones notícies

2 min

Dilluns al Telenotícies i després en una versió ampliada al canal 3/24 ens informaven d'una bona notícia: la separació amb èxit de dues bebès siameses. I no només era un esdeveniment positiu, sinó que cridava l'atenció el tacte extraordinari i el respecte amb què s'abordava la informació. Es reunien uns criteris bàsics pels quals un cas com aquest és digne de ser portat a un telenotícies: d'entrada la transcendència (es tractava de la primera operació de separació de germans siamesos a Catalunya completada amb èxit), també l'insòlit de la situació, l'emotivitat que conté la història i sense cap mena de dubte la proximitat del fet: l'operació s'ha dut a terme a la Vall d'Hebron, amb unes nenes filles de mare catalana. Però a vegades, malgrat que les condicions siguin les estrictes i necessàries per convertir-se en notícia, el resultat pot caure en un enfocament sensacionalista o morbós. En el cas dels serveis informatius de Televisió de Catalunya cal valorar la sensibilitat amb què es va afrontar la història. La clau és el temps: una feina cuinada a foc lent. Primer es va enregistrar la mare convivint amb les dues siameses, després el seguiment mèdic, a continuació l'evolució de la intervenció quirúrgica i finalment l'èxit definitiu de l'operació i la tornada a casa de la Núria i la Marta (dues preciositats, per cert). Aquest procés periodístic enregistrat durant setmanes ha comportat sense cap mena de dubte un tractament més emotiu però també molt respectuós de la situació. El testimoni de la Meritxell, la mare, atrapava l'espectador. Les seves declaracions a càmera eren sensates però també d'una intimitat molt delicada. Explicar com va reaccionar en tenir-les, el seu malestar per com les altres persones poguessin mirar les nenes, mostrar-se banyant les criatures... tot va ser d'una naturalitat i un respecte absoluts. Ens van plantejar la notícia des de la vessant humana i no mèdica. Des de l'afecte i la sensibilitat i no des de la raresa.

stats