CRÍTICA TV

Com un tall de carn

MÒNICA PLANAS
MÒNICA PLANAS

Divendres a la nit La Sexta feia un especial del programa Equipo de investigación titulat El rey del cachopo. Glòria Serra, fent el que semblava una paròdia d’ella mateixa amb entonació alarmista i intensa, anunciava que aquell mateix dia la policia havia detingut el conegut rey del cachopo com a sospitós d’haver assassinat la seva parella. “ Su cuerpo apareció envuelto en sosa cáustica. Le habrían cortado los brazos, las piernas, la cabeza y hasta los pechos ”, detallava la periodista. I a partir d’aquí, la cadena més progre d’Espanya i la que presumeix de tenir autèntica vocació de servei públic, començava a emetre un reportatge perquè descobríssim qui era veritablement César Román, el rey del cachopo. Abans de continuar cal que expliquem, potser, què és un cachopo. Una dada que han evitat facilitar la resta de cadenes que han parlat del crim del suposat rei d’aquesta vianda. El cachopo és un plat típic asturià que consisteix en vedella arrebossada i farcida de pernil serrà i formatge. Equipo de investigación s’endinsava aleshores en el seguiment d’aquest mentider compulsiu, explicant els seus intents de dedicar-se a la política associant-se amb Josep Anglada per crear la sucursal xenòfoba a Madrid de Plataforma per Catalunya. Després, el rey del cachopo el va estafar. A partir d’aquí li seguien la pista investigant els seus restaurants, els fraus, els deutes i fins i tot el mal gust que tenia el seu cachopo. Li demanaven a un expert en cachopos que tastés el millor cachopo d’Espanya i després el comparés amb el record que tenia del cachopo que va tastar cuinat pel presumpte assassí. Tot plegat era delirant. Fins i tot posaven imatges d’arxiu del programa Pesadilla en la cocina d’Alberto Chicote en el qual havia participat l’exdona del presumpte assassí per veure si a la tele li arreglaven el restaurant decadent que regentava. Vèiem Chicote tastant el cachopo, mastegant-lo amb fàstic i esbroncant la dona per haver-li servit aquella menja tan horrorosa, mal cuinada, crua i fastigosa.

És tan alarmant com perillós la manera com alguns mitjans de comunicació es dediquen a singularitzar els assassins de dones. Els bategen amb un sobrenom peculiar i a partir d’aquí intenten conèixer millor el personatge, demostrar les seves habilitats seductores i exhibir com la seva maldat era òbvia: havia enganyant tota mena de treballadors, empresaris i professionals. I el relat de l’assassí d’una dona s’acaba difuminant per crear un cas televisiu trepidant al voltant del frau del bistec farcit.

En acabar el reportatge, Glòria Serra ens anunciava que el rey del cachopo era al calabós des d’aquella tarda i que ja veuríem què explicaria a la policia aquell mentider compulsiu. Efectivament no ho sabem, però amb el que ens va oferir Equipo de investigación en vam tenir prou. Va posar a la mateixa altura la dona assassinada i un tros de carn arrebossat.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF