07/12/2012

Un anunci sobre la mort

2 min

Els anuncis de La Marató són sempre sensibles i impactants. Però el d'aquest any, per dir-ho d'alguna manera, és poc subtil. Malgrat l'esperança essencial que donen els investigadors del càncer, tant l'eslògan com l'anunci no ens parlen de la voluntat de combatre la malaltia sinó de la mort en general. La frase principal diu: "La mort hauria de ser el final de la vida. El càncer, no". Totalment d'acord, però això no només val per als malalts de càncer. Serveix també per als infartats, els atropellats, els que tenen malària, els accidentats de trànsit, els ofegats, els suïcidats i els enxampats per un test quan passaven per sota d'un balcó. La història d'en Diego Parra Valero, el futbolista mort als 22 anys i que en l'espot ens evidencien tot el que s'ha perdut a la vida, serveix (ja em perdonaran que els comuniqui la mala notícia) per a qualsevol de nosaltres. Tots som susceptibles de morir demà i perdre'ns tot el que mereixem viure. L'anunci ens sensibilitza respecte al càncer mitjançant el missatge de la crueltat de la mort. I això potser és útil a l'hora de fer que Catalunya afluixi la mosca però és injust per als malalts. A ells (i al seu entorn) els genera angoixa. Mentre els metges intenten guarir els pacients, l'anunci els recorda fins a quin punt la mort pot acarnissar-se en la seva vida. La mort és una putada, sí. Per als que se'n van i per als que es queden. Amb càncer i sense. Que la sensibilització mediàtica d'una malaltia sigui utilitzar la cruesa de la mort em sembla injust. Crec que aquest any, amb l'anunci, s'ha prioritzat més el xantatge emocional amb voluntat recaptatòria que el missatge combatiu d'altres anys que els afectats es mereixen. L'anunci de La Marató parla de la mort. No del càncer. Tan de bo poguéssim trucar i donar diners per assegurar-nos a tots (sans i malalts) sobreviure sempre fins que en tinguéssim prou. Aquell dia, passeu-me el telèfon, sisplau. Si no m'he mort abans, esclar...

stats