06/03/2011

Vaques sincronitzades a 'Veterinaris'

2 min

Set anys després ha tornat Veterinaris a TV3. De fet, tenint en compte la bona audiència que va tenir, diria que només sentir la representativa sintonia del programa ens vam posar tots en estat d'alerta davant la televisió com el gos d'en Pavlov. En set anys la tele ha canviat molt, però el mateix format continua funcionant.

Vam conèixer la Lula, una dàlmata amb problemes de cor. La Jingga, una bebè orangutan que ha de fer el rotet després del biberó. La Cisca, la deixeble del Carlitus. Aquesta, però, vigila més la línia. I en Tyson, un porc vietnamita que amb la seva mestressa fan tota la pinta de convertir-se en les estrelles de la temporada.

El presentador, Pol Izquierdo (millor en les seves intervencions a càmera que posant la veu en off), va protagonitzar un dels moments més divertits del programa. Va ser la víctima de les escopinades de la mare de la Jingga. L'orangutan veterana, agafada a les barres de la gàbia i llençant els esputs amb una destresa extraordinària, no va aconseguir intimidar-lo. Molt professional, Pol Izquierdo va aguantar el xàfec.

L'èxit de Veterinaris rau també en com s'entrellacen les històries i, sobretot, en com les deixen en suspens. Estem expectants amb la intervenció de la Jingga. I també es basa a reconèixer i recuperar antics amics. Especialment, la consulta d'animals exòtics del Xavier i en Javier, i hem de dir que el negoci sembla que els ha funcionat prou bé. Impagable, però, la novetat de l'Hospital Veterinari de Vic, on treballen només dones perquè així s'organitzen millor: "Som com vaques, que anem sincronitzades", diu la mestressa. Una gran troballa.

Però sobretot, el que ens agrada més d'aquest programa és que ens expliquin històries: de superació, de dolor, d'adaptació, d'esperança... Tant és. Petites històries amb un únic argument universal. A Veterinaris el que ens expliquen són històries d'amor (una mica bèsties), i això sempre ens reconforta...

stats