Ustrell hi deixa la pell
L’estrena de Quatre gats de Ricard Ustrell no ha fet honor al títol. Eren moltíssims més els que van seguir el programa: 443.000 espectadors i un 18,5% de quota de pantalla. La translació televisiva de la secció d’ El suplement de Catalunya Ràdio ha funcionat amb l’entrevista a l’ex primer ministre d’Escòcia Alex Salmond. El programa era molt més que una simple adaptació d’un format radiofònic. El Quatre gats es va adaptar a les exigències del gènere televisiu.
L’arrencada demostrava la cura pels detalls. En els primers segons, se sentia un document sonor de Salmond exigint silenci, deixant entreveure el carisma del protagonista. A continuació, el convidat es dirigia a càmera presentant-se a l’audiència. Un inici original per introduir un entrevistat. Hi havia interès per no funcionar amb la inèrcia del mitjà. La trobada entre Ricard Ustrell i Alex Salmond ja denotava aquest punt de subtilíssim desvergonyiment innat del presentador. El periodista el va tutejar per donar-li la benvinguda (“Com estàs?”) i va fer gala de la seva tendència a trencar convencionalismes acostant-se massa al convidat, com si el desafiés o li evidenciés el seu coratge: tensa el cos, treu pit i aixeca el cap, i té un estil sec i directe, amb un punt d’insolència juvenil que contribueix al seu segell personal.
Cridava l’atenció l’aparent bilingüisme passiu que es practicava entre interlocutors. Ustrell es dirigia als convidats en català i ells responien en anglès. Es tracta d’una estratègia de muntatge que alleugereix el seguiment televisiu i elimina la necessitat d’un intèrpret. En una cultura televisiva que encara té massa por de la versió original amb subtítols és molt lloable que el programa i la cadena hagin acceptat aquest format, molt més transparent i honest amb el contingut.
A nivell de realització i postproducció també estava pensat i treballat fins al detall, des de la careta fins al grafisme i fins i tot la banda sonora, amb músiques d’indie-pop britànic, amb preeminència de cançons d’Edwyn Collins, un músic escocès.
L’estructura del Quatre gats recordava la d’alguns Salvados. L’entrevista està fragmentada per altres converses que donen context i complementen el tema principal que s’aborda: un debat entre dos escocesos discrepants, converses amb els periodistes Owen Jones, John Carlin o Elena Moya.
L’entrevista d’Ustrell a Salmond va ser exquisida i d’una maduresa poc habitual en un periodista tan jove. Convidats tan bons i amb tan bona retòrica no és fàcil entrevistar-los. Van analitzar l’independentisme a Escòcia amb la intenció de crear un mirall teòric útil per a Catalunya, amb arguments estratègics, polítics, econòmics, emocionals i identitaris. Hi va haver sentències i fins i tot consells de Salmond dignes de ser analitzats amb calma.
Ustrell hi deixa la pell i ja es veu a venir que, com va passar amb el Preguntes freqüents, quan s’acabin aquests Quatre gats ens quedarem amb ganes de tornar-lo a veure a la tele.
