Divendres la periodista Mònica Terribas visitava Telemonegal a BTV. En Ferran Monegal es va voler reservar per a la penúltima edició del seu programa una convidada molt especial. L'última entrevista abans del seu comiat final de la cadena local, després de deu temporades. El crític la va presentar carinyosament com "els ulls de l'àliga", però allà l'únic que feia ullets era en Ferran Monegal. En els primers minuts ja li va dir "aquesta criatura i estimable professional" i "entrevistadora fantàstica". Aaaaaaah! Massatge!, que diria ell. Alerta! Com pot ser que als entrevistadors més punyents, sagaços i preparats, que tenen taules per argumentar, se'ls sotmeti a elogis i preguntes fàcils i no se'ls rebi amb una entrevista feta amb el mateix esforç que ells hi posen quan són a l'altra banda? El més decebedor va ser que en Monegal va fer-li una entrevista cronològica i no pas en funció de l'interès temàtic. Va repassar la seva trajectòria a TV3 però, en canvi, en cap moment li va preguntar, per exemple, per l'ERO que ha d'afrontar la televisió pública. El primer que li va recordar en Monegal va ser: "Aquell dia que vostè va anar a Madrid i a la gespa de la Moncloa es va enamorar de Zapatero". Curiosa manera de preguntar, sobretot perquè condiciona la feina periodística al fet de ser dona i que com a tal se la suposa més dèbil davant d'un president home a l'hora d'entrevistar-lo. El més sorprenent, però, és que en Monegal recordava tots els detalls: "Vostè anava de blanc... color marfil... i portava unes sandàlies maquíssimes..." D'això sí que se'n diu controlar la ratomàquia i la resta són tonteries. A cada pregunta Monegal deixava anar un "fantàstic" o un "sensacional" i estava tan tovet que fins i tot en tres ocasions es van canviar els papers i va ser la Terribas qui li va fer les preguntes. Gràcies a ella vam saber que en Papitu està en repòs. Aaaaah! Pobre Papitu! Amb tot el que ha hagut de veure a la televisió! En Monegal li posava tan fàcil i tan bonic que Mònica Terribas, que va començar l'entrevista amb mirada guerrera i certa predisposició a la lluita dialèctica, es va anar ensopint. El crític de televisió, lluny de voler-la collar, qüestionar o voler-li esgarrapar algun titular, es divertia i reia satisfet amb les seves respostes. "Aaaaah! Tremenda Terribas!", li va arribar a exclamar. A mi que em perdonin però davant dels periodistes més influents del país no es pot anar amb el Papitu a la mà. Va quedar clar que, allà, l'únic enamorat era ell.
