Traieu-nos el peu del coll
Ara que la majoria vivim pendents d’un judici que serà llarg, que contemplem les dinàmiques dels magistrats al Tribunal Suprem i veiem com s’aborden les injustícies i els abusos de poder, és interessant veure un documental de Movistar+: Notorious RBG. Retrata la figura de Ruth Bader Ginsburg, la segona jutge dona del Tribunal Suprem dels Estats Units, càrrec que encara ostenta amb 85 anys (els farà aquest divendres que ve). De tendència liberal, s’ha caracteritzat per la seva actitud combativa i el seu compromís, des dels seus inicis com a estudiant i després com a advocada defensant els drets de les dones als Estats Units. Ha votat a favor de l’avortament, dels drets dels homosexuals i en contra de la pena de mort. Recollint el lema de l’escriptora abolicionista Sarah Grimké, Ruth Bader va argumentar en el seu primer cas: “No demano cap favor per al nostre gènere. Només demano als nostres germans que ens treguin el peu del coll”. En els últims anys, i especialment amb l’arribada al poder de Donald Trump, la jutge s’ha convertit en una icona als Estats Units, hi ha tot d’objectes de marxandatge que recullen la seva imatge menuda i tímida, la seva biografia s’ha convertit en un bestseller, i fins i tot les xarxes socials li han atorgat un sobrenom: Notorious RBG, parodiant el nom del raper Notorious BIG per assimilació amb la seva actitud combativa i dissident. Els seus vots particulars s’han fet famosos.
El documental és interessant perquè repassar la trajectòria de Ruth Bader és sinònim de revisar l’evolució dels drets de les dones i la lluita feminista. I també és la manera d’evidenciar els obstacles impensables que s’han hagut de superar. A més, i això el fa encara més impactant, el documental evidencia el biaix del poder judicial, que, tot i creure’s perfecte i equitatiu, la mateixa Ruth Bader s’ha encarregat de demostrar que és injust, prepotent i inconscient dels privilegis que tolera.
Com que durant molts anys va ser l’única dona dels nou magistrats del Tribunal Suprem i reivindicava l’arribada de més dones, un cop li van preguntar quantes n’hi hauria d’haver per considerar que són suficients. “Quan n’hi hagi nou”, va contestar amb un somriure burleta.
El documental mostra, dins el panorama nord-americà, els vincles perillosos i inevitables del sistema judicial amb el poder polític, però també l’esforç d’alguns per aconseguir una justícia independent. Notorious RBG s’immisceix en la vida familiar i privada i té la virtut de no veure’s arrossegat pel vessant iconogràfic i comercial, sinó que respecta en tot moment el caràcter tímid i seriós d’una dona admirable i molt estricta. El retrat de la relació de Ruth Bader amb el seu marit esdevé una de les facetes més emotives del reportatge, precisament pel retrat d’una parella en què ell va ser qui, orgullós, va mantenir un segon pla i va liderar els aspectes més domèstics. Un documental que val la pena perquè exemplifica, desenvolupa i aprofundeix amb molta habilitat en el significat de justícia i en la manera d’argumentar-la i defensar-la per aconseguir-la.
