Misc 04/06/2018

Torra, entre Sánchez i Sanchis

L’entrevista acaba de manera incomprensiblement precipitada

i
Mònica Planas
3 min
Imatge de Quim Torra a la televisió durant l’entrevista.

PeriodistaQuim Torra i Vicent Sanchis van ser companys de junta a Òmnium Cultural. El Procés ha portat l’un a ser president de la Generalitat i l’altre director de TV3. I han acabat l’un davant de l’altre, a Palau, tractant-se de vostè en una entrevista.

L’entradeta de presentació, espessa, a part de mal llegida, no estava escrita per ser dita a la televisió sinó redactada per a un diari. Quim Torra, americana rebregada, corbata torta i bigoti suat, donava una imatge poc institucional. A l’hora d’explicar-se també trencava el to i els codis presidencialistes de comunicació: es quedava en blanc i ho deia, explicava que el seu fill vota la CUP o citava Elisenda Paluzie.

Fins i tot apuntava que ara ja sabia què passava a la tele durant els anuncis i recordava la seva imitació del Polònia, “que s’emet els dijous”. No van passar ni vuit minuts que ja havia citat Xammar. De fet, el nom d’Eugeni Xammar va ser mencionat més vegades que el d’Inés Arrimadas. Portaven una hora de conversa i encara no s’havia fet referència als catalans que no són independentistes. Sanchis no li va preguntar per ells fins al cap d’una hora i vint d’entrevista, pràcticament al final, quan va sortir el tema dels llaços grocs.

El director de TV3 continua fent les preguntes massa llargues, provocant la sensació d’alentiment del progrés de la conversa. En comptes de preguntar “¿Vostè és el titella de Puigdemont?” fa uns llargs circumloquis sobre el que diuen els uns i els altres. Utilitza en excés el recurs de parlar de “la gent” per justificar les preguntes: “Per a alguna gent vostè és...”, “La gent diu que ha passat una altra vegada que vostè...”

Amb l’arribada del titular de l’entrevista, Sanchis va badar. Torra va admetre que ha contactat amb Pedro Sánchez: “Ens hem intercanviat alguns missatges i hem quedat que ens veurem al més aviat possible”, i en comptes de preguntar-li “Quan?” i remarcar la importància d’aquesta notícia, Sanchis li va parlar de Miquel Iceta. I, més tard, quan Torra va voler fer en directe la petició a Iceta perquè visités els presos polítics, Sanchis el va interrompre i no li va deixar acabar la frase. Com l’última vegada, el director de TV3 va tornar a enganyar l’audiència amb la durada de la pausa publicitària. Va prometre tres o quatre minuts de consells comercials i en van ser el doble: vuit.

“Ens hem oblidat de parlar de...”

Després dels anuncis, Sanchis va tornar una mica més àgil i incisiu a l’hora de preguntar. Però va durar molt poc. La segona part de l’entrevista va tenir un final tan inesperat com matusser. No només va semblar que aquell tall abrupte sorprenia el mateix Torra i l’audiència, sinó també l’equip de realització. Sanchis es va acomiadar tan sobtadament que va sonar una música precipitada per sobre de les paraules de comiat i el tècnic dels micròfons va deixar obert el de Quim Torra, de qui es va filtrar un lament: “Ens hem oblidat de parlar de...”, i ja no ho vam sentir. No sé què va trobar a faltar Torra, però el cert és que divendres hi va haver una moció de censura a Espanya, s’han carregat Rajoy amb els vots de JxCat i ERC i, incomprensiblement, no es va mencionar l’assumpte.

stats