28/04/2018

‘The handmaid’s tale’: màxima crueltat

2 min

La HBO ja ha estrenat la segona temporada de The handmaid’s tale, la sèrie basada en la novel·la de Margaret Atwood: una distopia que ens situa en uns Estats Units convertits en dictadura militar on s’esclavitza i viola les dones fèrtils perquè engendrin fills per a la jerarquia.

La segona temporada (és imprescindible haver vist la primera) és la continuació contundent, sublim i esperada. L’última frase de la June quan es va acabar la sèrie deia: “Pujo i penetro en la foscor interior o cap a la llum”. I, de fet, aquesta dualitat es manté en l’existència de la protagonista. La segona temporada radica a descobrir si la rebel·lia de la June l’està encaminant cap a un lloc pitjor o cap a l’alliberament definitiu. Per aquest motiu la sèrie ens descobrirà un nou entorn encara més cruel: les colònies. I en els dos primers capítols (que són els que s’han emès de moment) Gilead quedarà al marge. Com a mínim d’una manera física, perquè, com diu la June: “Gilead és dins teu, com l’Esperit Sant, o la Tia Lydia, o la polla del comandant o el càncer”.

Els flash-backs continuen tenint un valor molt potent en l’impacte a l’espectador, però en el segon capítol veurem una escena que també tindrà un efecte devastador tant en la protagonista com en l’audiència: les ruïnes del passat. La June interactuarà amb un seguit d’elements abandonats d’abans de la guerra que tindran una potència al·legòrica en la narració: serà una manera de mostrar la pèrdua d’humanitat.

Com que l’imperatiu de no fer espòilers limita la possibilitat d’analitzar la sèrie en tota la seva plenitud, posarem el focus en la simbologia d’alguns espais que potencien la catàstrofe existencial que dibuixa The handmaid’s tale. Són reveladors, no perquè tinguin una implicació directa en l’argument sinó pel que signifiquen en un pla més interpretatiu. Una de les seqüències més bèsties de l’arrencada de la segona temporada s’esdevé en un antic estadi de beisbol. Els espais lúdics han quedat eliminats. La Tia Lydia s’emporta els seus ramats de criades a antics instituts, però els menjadors, les pistes de bàsquet i les aules han estat reconvertits per a noves finalitats. I veurem per a què serveixen els típics autocars escolars nord-americans de color groc. És la manera d’exemplificar no només una societat amb un índex de natalitat nul sinó també amb una sobreprotecció i aïllament dels nens existents. L’espai definitiu per evidenciar la dictadura serà l’antiga redacció i les rotatives aturades d’un diari: un espai abandonat. Una manera bèstia de simbolitzar la manca de llibertat és un món on el periodisme ha deixat d’existir.

La segona temporada de The handmaid’s tale és encara més cruel que la primera. I si fins aleshores tenies la sensació que s’havia tocat sostre en l’atrocitat i la inhumanitat, només amb els dos primers capítols d’aquesta nova etapa experimentes, com a espectador, el temor permanent que el llindar de la brutalitat ha passat a ser infinit i inimaginable.

stats