Testimonis encaputxats
La tragèdia del Madrid Arena obria ahir tots els informatius. A Antena 3 noticias el presentador Vicente Vallés avançava que ens oferirien " detalles interesantes e imágenes inéditas ". Es referia a la informació que donaria un home encaputxat amb un jersei rosa a qui no vèiem la cara. Només la caputxa (rosa). Asseguraven que havia estat a la festa, que coneixia personalment els organitzadors i que hi havia treballat, i donava detalls de com s'havien venut i repartit les entrades, cosa que va provocar l'excés d'aforament. Tenia les xifres claríssimes i explicava quins errors de seguretat s'havien comès. Ho sabia tot. Vicente Vallés després apuntava: " Este testimonio seguro que interesará a la policía de homicidios que investiga el caso ". Després un altre noi misteriós, assegut d'esquena a càmera i amb la veu distorsionada, explicava procediments de seguretat i control en portes d'accés de qualsevol esdeveniment. No deien ni quin vincle tenia amb el cas ni a què es dedicava. Si la informació era certa, ¿quin problema tenien a identificar-se? I si era per motius laborals, ¿quin interès tenia el de la caputxa a delatar l'empresa a la tele? A Telecinco repetien encaputxat rosa, però sense donar-li tanta importància. Només menys de deu segons per dir que l'aforament era excessiu. El presentaven com a " empleado de organización de fiestas ", així en general. Que les fonts d'informació en tragèdies per irresponsabilitat siguin gent anònima, encaputxada, sense referències i amb la veu distorsionada fa desconfiança. El periodisme d'investigació televisiu ha desembocat en la recerca desesperada de declaracions. Interessa més l'impacte que la garantia informativa. I fins i tot els camuflatges semblen sinònims de periodisme intrèpid. Però no. Són proves evidents de precipitació periodística sense rigor en la cursa informativa per aconseguir més carnassa en menys temps.
