Test de verificació a Ana Pastor
Diumenge Ana Pastor estrenava El objetivo a La Sexta utilitzant el factor Jordi Évole com a impuls d'arrencada. Van fer una prèvia enllaunada a manera de traspàs de poders entre els dos periodistes heroics de la cadena. Van fingir que era una escena que s'esdevenia amb els nervis de just abans del directe. I francament, tant de teatret televisiu per després sortir a alliçonar sobre la veracitat periodística grinyolava una mica.
El objetivo (el títol permet joc d'interpretacions) és un informatiu que aborda diferents aspectes de l'actualitat a través d'entrevistes i vídeos explicatius. L'inici va ser potent, amb Ana Pastor deixant clars els principis del programa amb un discurs concís i estricte. " Un programa sin sesgos, sin opiniones; nacemos sin ideología ", deia. Si féssim servir el "fact check " (el test de verificació del qual fan gala al programa) hauríem de dir que és una veritat a mitges. ¿Es pot néixer sense ideologia? La mirada periodística, per més professional i veraç que sigui, ja implica una ideologia de fons, un punt de vista. Escollir un tema, portar un convidat i no un altre, prioritzar unes dades i descartar-ne d'altres, triar unes preguntes i deixar-ne de fer unes altres implica, encara que no vulguem, un posicionament i, lògicament, una ideologia. Per tant, el discurs va ser més un acte d'exhibició periodística que no pas el simple exercici de la professió. Pastor va continuar: " El rigor y los datos frente al discurso hueco, las obviedades e incluso las mentiras ". Això s'agraeix més, sobretot perquè les característiques que ella menysté, pròpies de tertúlia, són les que alimenten hores i hores de la seva mateixa cadena. Té mèrit l'aposta per un format innovador. Un relat més dens i complex a una audiència avesada a l'actualitat passada pel túrmix de la demagògia és atrevit.
El plató és elegant i amb un excés de miralls. El públic presencial a plató, badant, no està justificat i és més una operació d'imatge per transmetre un clima popular. Ana Pastor és impecable fent entrevistes: preguntes clares i curtes que donen poc marge de reflexió al convidat. No sembla còmoda a la cadira, una mena de tamboret de disseny on queda recolzada a la punta. La taula interactiva que ella acciona li dóna autoritat i comunica control de la situació. Va ser un cop d'efecte el vídeo inicial que demostrava com el periodisme ha descobert les grans mentides del poder. Excita i predisposa l'audiència. Igual que tallar un convidat amb un contundent " Aquí opiniones, no ". Posa a to l'espectador, afamat d'una tele que posi límits. En un programa que presumeix de no tenir ideologia ni mirada esbiaixada, que abandera el valor de les dades, la prova del cotó la tindrem quan tractin l'espoli fiscal i el dret a la sobirania. Aquell dia veurem a qui conviden i com els surten les xifres. Friso.
