21/11/2017

TVE: sensacionalisme amb Maria Àngels Feliu

2 min

Dilluns, amb motiu dels 25 anys del segrest de la farmacèutica d’Olot, Javier Cárdenas va commemorar el fet en el seu programa de continguts caducs i xarons. Hora punta va convidar el coronel de la Guàrdia Civil Miguel Gómez Alarcón, que es va encarregar de la investigació del cas un cop Maria Àngels Feliu va ser alliberada. L’home assegurava que encara mantenia amistat amb la farmacèutica. Costa d’entendre, francament, que participés en un programa que establia un relat morbós sobre la desgràcia d’una amiga, però hi deu haver gent per a tot. A Cárdenas li va semblar molt lloable: “La Guardia Civil no solo investiga sino que también coge cariño a las víctimas”. També hi va fer acte de presència el Dr. Narcís Bardalet, que a part d’embalsamar Dalí va dur a terme la revisió mèdica a la farmacèutica un cop ingressada a l’hospital. Cárdenas, encallat en el seu estil inconfusible de no vocalitzar i menjar-se síl·labes, emfasitzava qualsevol informació: “¡Increíble!”, “Bfffff , “¡Es terrible!

El programa ho rematava amb els comentaris, entre d’altres, de José María Íñigo, el presentador històric de TVE, i de José Manuel Parada, convidat perquè amb el seu programa de ràdio va amenitzar el captiveri de Maria Àngels Feliu.

El programa va tocar fons quan van oferir una entrevista gravada a Sebastià Comas, àlies Iñaki, el segrestador que li proporcionava el menjar i altres necessitats. L’home lamentava el temps que s’havia hagut de passar a la presó: “Es mucho tiempo por lo que yo hice por Mari Àngels Feliu”, va arribar a dir, com si encara li hagués fet un favor. L’home va demanar que voldria retrobar-se amb ella i va insinuar que ho podria fer a través d’una amiga comuna, que ell havia conegut feia poc, i que els podria posar en contacte. Aleshores el periodista va preguntar: “¿Tú llegaste a enamorarte de ella?”, i l’home ho va negar. Que una televisió pública toleri aquest nivell de sensacionalisme no ens sorprendrà a aquestes altures de la pel·lícula. TVE ja fa anys que està prou desprestigiada. Les imatges d’arxiu que mostraven de l’època també permeten veure que malament es van fer, des del punt de vista informatiu, moltes coses. I que malament continuen fent-ho alguns ara.

Hora punta es va recrear en els detalls del segrest i les condicions lamentables. També deixava interrogants oberts a l’audiència per generar suspicàcies: apuntar a certes qüestions mèdiques que no es poden explicar sobre la síndrome d’Estocolm que va patir Feliu, el segrestador parlant d’un responsable a qui no es va atrapar, que digui que voldria contactar amb ella i fins i tot que comparteixen una suposada amistat... Commemorar tragèdies individuals a la tele pot convertir-se en un nou trasbals per a la víctima. La seva privacitat ha quedat segrestada per sempre en mans dels mitjans.

stats