Divendres al TN vespre van continuar amb una informació que ja havien iniciat el dia abans sobre la implantació territorial de Plataforma per Catalunya. Si bé abans els TN vespre eren vídeos breus (de menys de dos minuts) i independents, el que vam veure aquesta vegada era una informació de set minuts molt completa i potent que destacava respecte de les notícies habituals d’aquest espai. Era també una informació exclusiva, molt treballada pels serveis informatius de la cadena. Es complementava, a més, amb dues notícies més que contextualitzaven la informació i l’englobaven dins l’àmbit europeu. És a dir, no vam veure un simple vídeo informatiu: vam veure un bon treball d’investigació. La notícia evidenciava l’auge creixent de grupuscles d’extrema dreta vinculats a Plataforma per Catalunya. Explicaven que més enllà de la verborrea contra la immigració duen a terme activitats clarament racistes i xenòfobes disfressades de “solidaritat nacional”. Les Joventuts Identitàries de PxC reparteixen menjar i fan campanyes de donació de sang en què prohibeixen la participació als ciutadans immigrants. Era excel·lent com a través d’imatges d’arxiu i gravacions d’actes promoguts per aquests col·lectius el TN va poder demostrar com estaven connectats entre ells aquests grups, ja fos amb PxC o amb el partit grec d’extrema dreta Alba Daurada. No cal dir que per oferir la notícia amb rigor periodístic comptaven amb el testimoni de Robert Hernando, secretari general de PxC, que s’esforçava a negar algunes de les vinculacions que després quedaven ben retratades i provades en imatges. El procediment periodístic era impecable. La informació del TN complia amb les funcions essencials del periodisme: d’una banda, informar d’una situació, explicar-la amb proves irrefutables, i, de l’altra, alertar la societat de l’auge d’ideologies neonazis.
Aquesta informació més a fons, més arriscada i més sorprenent per a l’espectador, entronca amb l’esperit d’aquelles notícies sobre els fills d’immigrants que eren enviats pels seus pares al país d’origen per estudiar l’Alcorà. Informacions treballades pels mateixos serveis informatius que posen davant l’espectador una imatge molt més real i completa del país on viu. Es comprèn que aquest nivell d’investigació periodística demana temps (i sobretot recursos), però s’hauria de fer un esforç perquè aquesta capacitat de marcar les diferències periodístiques i justificar la necessitat d’uns informatius propis no fos tan excepcional.
