La Asociación de Usuarios de la Comunicación (AUC) ha demanat a la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE) que obri expedient a Atresmedia i a Jordi Évole perquè (atenció a la paradoxa) el seu fals documental ha incomplert les normes deontològiques del periodisme. No sé quina part de “fals” no han entès. Pretenen, amb una actitud pròpia de la Santa Inquisició, que el programa i Évole els enviïn documents i arguments per justificar la seva feina. “ Queremos aportar luz al debate ”, ha dit el president de l’AUC. I tant! Sort d’ells! Si la seva capacitat d’anàlisi és igual que la seva capacitat de reacció (fa gairebé un mes i mig de tot plegat) anem llestos. No sé quina mena de documentació necessiten. És més, per què carai ha de donar explicacions a ningú, Évole? I si no ho fa, què passarà? El penjaran amb una soga al coll en directe i en prime time per alliçonar la resta de professionals i ensenyar-los què passa amb els periodistes que surten de la convenció? Com funciona això? ¿Évole és la versió moderna de les bruixes de Salem? ¿I la FAPE té aspiracions de senador McCarthy?
L’AUC fa gala de conèixer els codis de la praxi periodística, però el que és evident és que les seves mancances sobre els gèneres audiovisuals són nefastes. Ja portàvem acumulats uns quants ridículs d’indignats i ofesos, però això és el clímax de l’estultícia.
Aquests de l’AUC, quin carai de tele veien fins ara? No deuen haver vist com a la televisió pública espanyola emeten Entre todos, que degrada les persones més necessitades. Ni el munt de crònica negra que s’acumula a les tardes ni els disbarats matinals de Mariló Montero. No han vist mai el Jugones de Pedrerol. Ni la farsa esotèrico-periodística de Cuarto milenio. Tampoc com determinats talent shows utilitzen la canalla ni com s’aprofiten els de Mediaset de gent analfabeta. No. Volen inquirir en un joc periodístic de Jordi Évole que fins i tot després del fals documental es van desviure per donar ben mastegadet als espectadors l’explicació del que acabaven de veure perquè són conscients que, en general, ens costa tot una mica. Mai tindrem una audiència culta i exigent en un país de bajocs paternalistes amb actituds censores. Que curiós que sigui per parlar del 23-F que sentim soroll de sabres televisius. Demanar que Évole es justifiqui és un cop d’estat periodístic.
