Sobre la naturalesa del mal
Netflix ha estrenat El alienista ( The alienist ), una sèrie basada en la novel·la del mateix títol de Caleb Carr. El protagonista és el Doctor Laszlo Kreizler (Daniel Brühl), un jove psiquiatre (conegut com a alienista ) especialitzat en criatures que és un avançat al seu temps pel que fa a l’anàlisi de la conducta humana. Aborda la mentalitat de persones considerades boges o malvades com un espai fascinant on investigar les causes emocionals del seu comportament.
El Dr. Kreizler liderarà un equip que investiga un seguit d’assassinats en sèrie molt inquietants i sàdics al Nova York del 1894. De fet, juntament amb John Moore, un il·lustrador, i Sara Howard, una secretària que treballa per al departament de policia de la ciutat, formaran un trio singular que col·laborarà amb la policia per treure’n l’entrellat.
The alienist et remet inevitablement a múltiples sèries. Et transporta a The Knick pel paper que té la ciutat en la trama. Un Nova York caòtic de finals del segle XIX que mostra els contrastos d’una ciutat en construcció, des dels baixos fons i els bordells fins als entorns més privilegiats que mouen l’economia. Retrata la diferència de classes i els drames socials que s’hi couen. Aborda els canvis que s’experimenten en el canvi de segle. Si The Knick tenia com a rerefons els progressos en el camp de la medicina, The alienist posa en relleu els primers passos en les investigacions policials amb més rigor científic i la medicina forense aplicada a l’àmbit criminal. En aquesta mateixa línia connecta amb Mindhunter, però desenvolupant l’exploració dels perfils criminals cent anys abans. El peculiar Dr. Kreizler centra la seva atenció en la infància com a etapa determinant per al posterior desenvolupament dels individus i a entendre les motivacions inconscients dels assassins per culpa del seu passat. Fins i tot podríem considerar The alienist com un True detective a l’antiga. Els investigadors dels crims no són éssers perfectes sinó que deixen entreveure també una part fosca de la seva personalitat i en què l’entorn geogràfic i les seves circumstàncies sembla que determinen el seu propi destí i la fatalitat de les víctimes.
The alienist també té una certa pretensió estètica, més enllà de la trama. Els moviments de càmera adquireixen una importància artística. Un exemple en el primer capítol és com un espectacular pla zenital sobre el pont en construcció de Williamsburg es va acostant a una víctima fins que penetra dins de l’ull buidat del cadàver. De fet, hi ha un punt de recreació estètica en l’horror. No és gratuït, per tant, que a Kreizler l’acompanyi un il·lustrador i que quan fa els esbossos dels morts l’hi retregui: “No ho idealitzis”. Però segurament el que més enganxa de The alienist és, precisament, aquesta truculència analitzada per un personatge que és una barreja de Sherlock Holmes i Sigmund Freud que juga a explorar els límits i la naturalesa del mal.
