CRÍTICA TV

Secrets i prejudicis a l’americana

La sèrie protagonitzada per Reese Witherspoon provoca una angoixa creixent en l’espectador

Si necessiteu un bon melodrama familiar, d’aquells on s’intenten guardar les aparences però en què totes les generacions de protagonistes acaben caient en una espiral de secrets, mentides, retrets, llàgrimes i desesperació, la vostra sèrie és Little fires everywhere, a Amazon Prime Video. Si us va agradar Big little lies (HBO), aquesta opció s’hi assembla i comparteix protagonista. En aquest cas l’actriu Reese Witherspoon és Elena, una exigent i perfecta mare de quatre fills que, sempre amb la millor de les intencions i per tapar algunes frustracions, s’immisceix en excés en la vida dels altres per garantir l’harmonia a l’idíl·lic Shaker Heights. El nom de la localitat és al·legòric: ens alerta de com se sacsejaran les vides dels seus protagonistes.

L’Elena entrarà en conflicte amb la inquilina del seu pis, una mare soltera afroamericana. Les enormes diferències amb què totes dues afronten la maternitat faran aflorar les inseguretats i les pors que amaguen, i això arrossegarà especialment els seus fills. Little fires everywhere fa referència als petits incendis diaris que acaben provocant una gran combustió final, tant a nivell simbòlic com literal. La sèrie provoca una angoixa creixent en l’espectador per la tendència dels personatges a amagar les seves ferides en comptes de guarir-les, i això es converteix en un pou de malentesos i conflictes que es van acumulant. També perquè l’espectador coneix abans que els personatges els secrets que estan a punt d’esclatar. Tot i que la sèrie abusa una mica del recurs de la incomunicació perquè el drama es tensi, Little fires everywhere té grans virtuts, sobretot la profunditat narrativa dels personatges. A través de salts temporals anem entenent les raons que justifiquen els seus actes i la seva personalitat. El guió està molt ben cosit fins i tot en els detalls més intranscendents, que després no ho seran tant. La sèrie, de vuit capítols d’una hora, no té pressa en mostrar el dibuix perfecte del brodat final. Els fils per teixir totes les trames són fins i delicats, però aconsegueix unes costures molt perfectes per entendre el laberint emocional. A part de la narració més específica que enfronta els personatges, la sèrie planteja una reflexió sobre com els orígens, els diners, el context social, l’ètnia, el gènere... condicionen de manera molt diferent la vida de les dones, especialment la seva maternitat. La sèrie aborda aquesta qüestió amb molta habilitat, des de múltiples punts de vista i en ocasions amb una voracitat argumental valenta però molt realista. De manera més simbòlica, Little fires everywhere ens ensenya que, en tots els casos, tots som presoners d’unes gàbies imposades socialment i d’altres que triem erròniament per refugiar-nos-hi. Malgrat la inquietud que provoca la història, la sèrie sap calmar l’espectador a través d’una clausura visual delicada de l’últim episodi, teixint entre els títols de crèdit unes imatges que demostren fins a quin punt la sèrie està perfectament meditada fins a l’últim detall.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF