Sanchis li canta la canya a Susanna Griso

Dimecres al matí el director de TV3, Vicent Sanchis, va atendre la petició d’entrevista d’ Espejo público. En una connexió en directe va intentar debatre amb els col·laboradors de Susanna Griso: Toni Bolaño, Albert Castillón i Nacho Martín Blanco, a qui ara presenten com a “excol·laborador de TV3”, que deu donar més pedigrí a les teles espanyoles.

La situació va ser lamentable: entre el monòleg manipulador ple de menyspreu de Martín Blanco, la ràbia i l’odi de Bolaño i els atacs personals de Castillón, Sanchis amb prou feines va poder dir res. Entre la distància, les deficiències en el so i que no li donaven temps per respondre jugava en desavantatge. Amb les interrupcions bel·ligerants i el retard d’àudio es feia impossible un diàleg mínim. La mala educació, la impertinència, l’arrogància, el desdeny, l’ofensa i la prepotència dels col·laboradors van ser intolerables. Griso, amb una docilitat gens eficaç, no va saber controlar ni moderar aquella batalla de tots contra un.

Quan Castillón va començar a atacar Sanchis en el terreny personal, el director de TV3 li va retreure amb vehemència la seva falta de professionalitat. Griso, amb suavitat, li va dir a Castillón que no li estava agradant aquell final d’entrevista. I Sanchis ho va aprofitar per cantar-li la canya a Susanna Griso: “ El tipo de agresividad, el tipo de sesgo, la propaganda y la agitación que tiene en su mesa - y que no quiero criticar porque este es su criterio - es más acentuado de lo que ustedes pretenden denunciar ”. Griso, commoguda, va voler arreglar-ho dient que ella l’havia respectat professionalment de sempre, però Sanchis no va afluixar: “ Debe ser la única en esa mesa porque para faltar a la honorabilidad, a la trayectoria profesional y al trabajo de cada uno, tiene usted auténticos especialistas ”. Tal qual. Davant la contundència de Sanchis, Griso es va arronsar: “ Aquí cada uno es responsable de sus opiniones y de sus preguntas. Yo aquí no me hago responsable. Yo no soy la directora de este programa. Yo soy la presentadora ”. Se la veia acalorada i disgustada, nerviosa i sobrepassada per aquell moment televisiu tan desagradable. El to no era nou en el programa, el que passa és que mai es troben que l’entrevistat tingui l’habilitat dialèctica de Sanchis per defensar-se dels atacs que fan. I això els va retratar a tots: als col·laboradors i a la presentadora, en un paper d’estrassa final traient-se les puces de sobre. Quina professionalitat. Griso, consternada i conscient de la situació, va excusar-se: “Me duele que hayamos perdido el norte en algún momento y le pido disculpas de parte del programa si eso le ha podido molestar ”, i es va justificar dient que ella estava en contra de la intervenció d’un mitjà públic. Encara bo. N’ha tingut prou callant quan ha sentit mentides sobre TV3 en el seu programa. Per un dia vam tenir la sensació que Griso va ser devorada pels lleons del seu propi circ.