12/06/2012

Rajoy, les banderes i el Bic Cristal

2 min

Tres panys de porta. Una planta. Una vidriera. La bandera europea i l'espanyola. Aquest va ser el marc televisiu escollit per a la compareixença de Mariano Rajoy. Analitzar l'embolcall dels discursos polítics d'urgència pot tenir alguna cosa d'útil. Sempre hi ha hagut algú que s'ha passat una estona triant l'entorn més convenient per televisar aquell fet. En aquest cas, la bandera europea al costat de l'espanyola era el recurs més lògic i contundent: de sobte ens hem convertit en més europeus que mai. Només feia falta que accionessin el pal en ple discurs perquè s'alcés disparat com el de l'Artur Mas al Polònia . Entremig de les banderes apareixia una planta, que és l'element decoratiu més pràctic per suavitzar els comunicats. La natura en forma de jardí darrere els vidres (com també era el cas) i la vegetació en general indica, subliminarment, esperança. La planta i el verd són els indicatius del " que no estamos tan mal ", perquè implica que encara es pot perdre el temps en qüestions decoratives accessòries. El vidre reticulat en una estructura de fusta blanca aportava una calidesa majestuosa amb pretensions d'algun finestral de l'ala oest de la Casa Blanca. Mariano Rajoy marejava entre les mans un bolígraf Bic, l'estri d'oficina que iguala a tots els ciutadans. Bic Cristal, concretament. El que escriu normal. Era l'exemplificació més òbvia de l'austeritat obligada: l'eina que hi ha a les mans d'un president o a l'orella d'un fuster.

En el discurs es va evitar la paraula rescat , substituïda hàbilment pel concepte " lo conseguido ayer ", " lo que se planteó ayer ", " lo que se acordó ayer ". El que no m'acabo d'explicar és per què vèiem en el mateix pla fins a tres panys daurats. Tres portes diferents darrere d'en Mariano amb les manetes enllustrades. I a l'hora de marxar, aquell titubeig final davant del faristol que delata que no té clar quina és la sortida bona.

stats