Hi ha periodistes que et renoven la confiança en l'ofici. És el cas de l'Anna Bosch, una de les millors corresponsals que ha tingut TVE. Ara és a Turquia com a enviada especial cobrint les manifestacions i protestes contra les polítiques islamitzadores i conservadores de Recep Tayyip Erdogan. Les seves cròniques des de la plaça Taksim són l'essència d'aquest gènere periodístic. Dimarts vèiem l'Anna Bosch al Telediario havent de fer la crònica amb una màscara antigasos lacrimògens. S'acostava el micro al filtre de l'aire perquè li poguéssim sentir la veu i la sentíem respirar fort i amb dificultat. La lluita del periodisme contra els gasos tòxics de la policia repressora. Un cert simbolisme de la censura informativa que impera a Turquia. La periodista va fer referència puntualment a la màscara: " Es agobiante. Les aseguro que no las llevamos con gusto ". Va fer la impressió que ho va recalcar perquè no semblés una posada en escena capriciosa per dramatitzar la connexió. És lògic tenint en compte com ha evolucionat cert periodisme. Aquesta setmana també ens explicava com els indignats han adoptat la figura d'un pingüí com a símbol de la protesta. La filial turca de la CNN va emetre un documental d'aquestes bèsties en comptes de retransmetre les repressions contra les protestes. Bosch fa de la seva mirada un relat perfecte de la realitat. Cada crònica seva des d'Istanbul és una classe magistral. Demostra rigor en les formes, en els procediments i en la seva capacitat explicativa. No assumeix cap protagonisme i transmet amb naturalitat, sense inèrcies ni cantarelles, el que ha observat. Inclou plans parlant amb testimonis i implicats. Demostra l'anàlisi del terreny. Aclareix les fonts i explica com ha comprovat la informació. Especifica com han de treballar, on han hagut de col·locar la càmera i per què. Quan està en pla interrelaciona amb l'entorn. Dirigeix la mirada a algun angle i després argumenta per què. Recull casquets de gasos tòxics i els mostra a càmera. Bosch no busca la postal sinó la radiografia. Des de la plaça Taksim allarga el braç i ens assenyala on és el parc Gezi, on tot va començar com una protesta veïnal. Ens ubica en l'escena. La seva mirada té la informació que no trobaríem en cap notícia d'agència. L'Anna Bosch recordava ahir en un tuit que aquest periodisme "No és gratis. És servei públic. Radiotelevisió pública". Té raó. Però tal com està el panorama, l'exemplaritat de la seva feina no té preu.
