08/03/2012

La Pantoja encara ven

2 min

Dilluns es va estrenar una telesèrie sobre la biografia de la Pantoja, Mi gitana . Sí. Una altra. Fa mesos vam veure la versió d'Antena 3 i ara tocava la de Telecinco. Quant a trama no divergeixen gaire (de moment) l'una de l'altra. Més aviat és una reiteració innecessària. Això sí, totes deuen voler fer contenta la folklòrica perquè sempre busquen actrius més primes, més joves i més elegants que l'autèntica per interpretar-la. Totes recorren a les mateixes escenes i situacions i així anem convertint el personatge en una caricatura televisiva ridícula (més del que ja és a la vida real). Per variar, la part més sucosa (i convenientment censurada) és la que fa referència a la seva amistat amb la periodista Encarna Sánchez. La senyora, a qui pinten com el mateix dimoni, dóna joc en aquestes pel·liculetes gràcies a la seva maldat i als maltractaments que proferia als seus col·laboradors. Comença a ser urgent que li dediquin la telesèrie a ella, que és qui verdaderament va arribar a atemorir poderosos i celebritats. A més, com que la protagonista real ja ha traspassat no caldria que abordessin amb tanta prudència i tabús la seva biografia.

És curiós com en aquests relats biogràfics d'entreteniment televisiu s'hi denota un temor constant per no ferir sensibilitats. Fugen de manera permanent de qualsevol risc de demanda. Així doncs, les escenes vitals més intenses passen sempre fora de camp: escenes de sexe, morrejades i evidències de frau s'insinuen més que no pas expliquen. En l'episodi de dilluns tots els passatges que mostraven junts l'Encarna Sánchez, el Jesús Gil, el Julián Muñoz i la Pantoja eren dignes d'un vodevil ridícul. Tot plegat serveix per immortalitzar la fauna ibèrica més històrica. Si ajuntem les trames televisives que ja hem vist de la Pantoja, de Paquirri, de la duquessa d'Alba, de la Carmina Ordóñez, dels reis d'Espanya... acabes aterrit veient que aquestes són les primeres espases que retraten un país.

stats