CRÍTICATV

Pablo Iglesias i els sopars ‘Deluxe’

Dissabte a la nit, al Sábado Deluxe que presenta Jorge Javier Vázquez acompanyat de la fauna habitual de Telecinco, van convidar Massiel, la cantant del famós La, la, la que va guanyar Eurovisió el 1968. L’entrevista era un poti-poti sobre les xacres i els seus drames amb els metges perquè l’operin de cataractes, la crisi de la cultura, la gestió de la pandèmia i xafarderies diverses del món del cor. Massiel, que no parava d’estossegar amb la boca oberta, va voler parlar de política. Contra qui va carregar més fort va ser contra el vicepresident Pablo Iglesias i la ministra Irene Montero. Els va menystenir, es va riure del feminisme que defensen, va expressar fins a quin punt li queien malament tots dos i especialment ella: “ Me entra muy mala leche cada vez que ella habla en el Parlamento ”.

Paral·lelament, a La Sexta entrevistaven Pedro Sánchez. Però sembla que Pablo Iglesias, en comptes de mirar el seu soci de govern, va decidir posar Telecinco, perquè, uns minuts més tard, el presentador li va dir a la seva convidada: “ Oye, que me ha escrito Pablo. Que cuándo cenamos con él... ” Massiel, confusa, va voler aclarir: “ ¿Pablo Alborán o Pablo Iglesias? ” I Jorge Javier li va confirmar que es referia al vicepresident del govern. Massiel es va fer la desmenjada: “ ¡Uy! ¡Lo tengo que pensar! ¿Viene solo o acompañado? ¿Viene con escolta? ¿O con los niños y con la mujer? Si es en la intimidad y en tu casa, lo pensaré”. Jorge Javier Vázquez li va resumir el pla: “ Vamos a cenar en mi casa Irene, Pablo, tú y yo ”. Massiel se’n reia i va marxar estossegant, dient-li amb sarcasme al presentador que aquell dia portés també el cadàver de la Passionària.

Continguts del Sábado Deluxe al marge, és interessant el fet que el vicepresident del govern estigui pendent del que passa al gran programa per excel·lència de la teleporqueira del país. També que mantingui un vincle de confiança amb el seu presentador, fins al punt d’intercanviar-se missatges de telèfon en directe per gestionar sopars amb famosos descontents amb la gestió del país. I, a sobre, que tot es desenvolupi obertament davant de l’audiència. En diverses ocasions, Jorge Javier Vázquez ha reivindicat que els seus programes són “de rojos y maricones ”, però el cert és que té venuda l’ànima a un imperi mediàtic d’ideologia retrògrada, que reforça estereotips, que estigmatitza i que ven l’escarni, el menyspreu i la crispació com a eines habituals de relació entre les persones. Veure el vicepresident del govern gestionant sopars Deluxe en directe a la teleporqueria és un gest que ja practicava Berlusconi quan era primer ministre a Itàlia. Utilitzava el poder sobre la seva pròpia televisió per posar-hi cullerada en directe quan li venia de gust o se sentia interpel·lat. És la política actual que confon sovint la proximitat amb els ciutadans amb la degradació de la institució.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF