TELETOGA

La mira telescòpica sobre Oriol Junqueras

El més evident és la diferència abismal entre la cobertura que se’n fa a Catalunya i la que se’n fa a la resta d’Espanya

Segona setmana de judici al Procés i, a nivell televisiu, el més evident és la diferència abismal entre la cobertura que se’n fa a Catalunya i la que se’n fa a la resta d’Espanya. La combinació de TV3 i el 3/24 permet un seguiment exhaustiu. Mentre que el canal informatiu ofereix un visionat més asèptic que s’ajusta als recessos marcats per Marchena, les tertúlies de seguiment que es fan a TV3 estan caient sovint en un excés d’especulació i sobreanàlisi sobre qüestions jurídiques, estratègies de defensa i valoracions sobre la Fiscalia que no sempre venen de professionals que dominen l’àmbit jurídic. Si bé ens podem queixar que la realització tan limitada del judici acaba distorsionant el context, també és cert que les hipòtesis, elucubracions, especulacions i sentències sobre el dia a dia de tertulians que tenen ganes de ficar-hi cullerada sense conèixer els procediments judicials poden acabar provocant malentesos i fins i tot despropòsits informatius.

A Espanya, a nivell televisiu, el judici els fa nosa perquè un pla fix de la sala de plens del Tribunal Suprem no genera cap mena de ganxo mediàtic. Els magazins matinals hi passen de puntetes només per mantenir el record en l’espectador que la maquinària judicial està en marxa i, quan hi hagi sentència, engegar la trituradora.

De fet, les connexions en directe són molt breus i puntuals. S’aprofiten, sobretot, respostes dels interrogatoris que s’utilitzen com si fossin declaracions d’entrevistes. És a dir, respostes que donen els presos polítics al fiscal o l’Advocacia de l’Estat serveixen per ser comentades i rebatudes a les tertúlies matinals a nivell polític, normalitzant una situació insòlita: que no són a l’estrada del Parlament sinó al banc dels acusats. Es minimitza la circumstància judicial per mantenir el discurs polític contra l’independentisme.

En aquest sentit, Ana Rosa Quintana s’ha valgut d’Arcadi Espada un dia i d’Eduardo Inda un altre perquè dictin sentència abans que Marchena. El més inquietant, la insistència que van demostrar dimecres quan van assenyalar, en pantalla, que Oriol Junqueras havia canviat de lloc i en comptes d’asseure’s al banc dels acusats havia preferit col·locar-se darrere del seu advocat. El programa es va passar dos minuts utilitzant el grafisme d’una mira telescòpica sobre l’espai buit que havia deixat en el banc dels acusats, com si Junqueras hagués fugit de la sala. Després encerclaven la cara de l’exvicepresident en el seu nou lloc, dibuixant una fletxa que indicava el desplaçament. La mira telescòpica provocava una alarma visual molt desafortunada i inquietant per una tonteria: un canvi d’ubicació.

Molèsties de l’independentisme

El programa matinal de Telemadrid, Buenos días Madrid, feia un vídeo que mostrava les molèsties que estava causant el judici als veïns del Tribunal Suprem. Moltes de les respostes de la gent es notaven fins i tot induïdes per fer més efectiu el plantejament. Un perjudici més de l’independentisme, que no només trenca famílies sinó que pertorba injustament la pau d’un selecte barri madrileny.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF