18/01/2011

Operació Tornada, Operació Tronada

2 min

Torna el programa dels nens que canten. OT. I ho fa amb alguns canvis. Sense Àngel Llàcer ni Risto Mejide, recuperem l'antiga directora, la Nina. Ara les dolentes del jurat són les dones (Noemí Galera i Eva Perales), que són seques i van d'estrictes. Rafa, el cantant de La Unión, és el cursi per excel·lència sobretot per a les concursants guapes. I Fernando Argenta té poca telegènia i s'enrotlla com una persiana.

Una altra novetat és la presentadora, Pilar Rubio, que ja la podrien nominar per abandonar l’acadèmia. La seva bellesa és indiscutible, però la seva inseguretat també. Els nervis la fan parlar com si s’ofegués, va de bòlit amb les ordres que rep per l’orellera, divaga en el guió i li costa relacionar-se amb naturalitat amb concursants i jurat. S’ha acomplert el principi de Peter televisiu. Interpreta com pot el paper de presentadora però no sap conduir la gala ni marcar el ritme. En la selecció de concursants han incorporat una noia invident a qui tot just arribar li va passar de tot: no va cantar gaire bé, la van descartar, va plorar, la van repescar a l’últim moment gràcies a l’audiència, la van nominar només entrar i la van advertir durament que estar allà li costaria més que a la resta. Sens dubte. El primer dia cap altre concursant va tenir tants obstacles. Els participants es caracteritzen per tenir noms estranys que fan que Chenoa ens sembli normal: Nahuel, Nirah, Ramil, Coraluna, Niccó o Moneiba. I atenció al triplet de les x: Naxxo, Alexxa i Roxio. Gran credibilitat.

Tot plegat acaba agafant aires de cantants d’orquestra amb pretensions de viure a Miami, amb una exconcursant que repeteix curs deu anys després que l’expulsessin, sota les ordres d’una directora afectada i sobreinterpretada al cantar, un jurat poc vistós i una presentadora

que trontolla. No sé si és la millor manera de tornar, però a veure com desafinen dalt de l’escenari som un regiment els que sempre hi estem disposats.

stats