08/11/2012

Obama o Bassas

2 min

La cobertura de les eleccions nord-americanes a TV3 va ser excel·lent. Carles Prats des de l'estret plató del 3/24 era el director atabalat però competent d'una orquestra afinada. Bons col·laboradors amb Mas de Xaxàs i Gabriel Colomer fins a la matinada, i eloqüent i fantàstic com sempre Martí Anglada de bon matí per valorar resultats. Les connexions amb Chicago i Boston, recuperar els reportatges dels TN , la reemissió de The choice , el material de les TV nord-americanes, van ser complements interessantíssims per alleugerir la nit electoral. Una cobertura completa i amb ritme. Antoni Bassas, des de Chicago, va donar una lliçó de maduresa periodística i eficàcia. El corresponsal estava on fire i se'l notava feliç. Va oferir respostes i arguments, sempre amb un exemple a punt o una anècdota per il·lustrar una situació. Al final, el pla conjunt de Bassas davant l'escenari presidencial del victoriós Obama feia patxoca. Culminació flamant d'una nit informativament entretinguda.

A 8TV Josep Cuní lluïa acord amb la CNN des d'un plató dels estudis de Nova York. Informativament va ser solvent, i és bo per a la cadena demostrar influència en potències televisives. Però en el trasllat perds efectius i facilitats. No vam veure el millor Cuní, que va patir les incomoditats de la mudança. A les set del matí, al primer segon d'emissió, li passava per davant un tècnic despistat i el periodista li feia un gest perquè s'apartés. El discurs de Romney encaixant la derrota el vam veure en diferit, interrompent la compareixença en directe d'Obama, que no van oferir completa. Tenia ritme, però els testimonis de novaiorquesos generaven menys interès. Tot passava entre parets de la CNN. En un món que vol ser tan global tindrà més valor periodístic el testimoni directe i la capacitat d'oferir arguments. En l'era de les supertecnologies, la ubicació del plató és el menys important.

stats