18/12/2011

Mota i l'humor manxec

2 min

Cada divendres a la nit José Mota té la seva hora a TVE. Allunyant-se del Cruz y Raya que el va fer popular ara fa un humor manxec amb pretensions que barreja la paròdia amb el surrealisme. Se li ha de reconèixer que ha sabut crear des de les situacions més locals un programa molt global. La realització dels esquetxos és impecable, gairebé cinematogràfica en alguns casos, bona factura i ambientació acurada. No es recrea en l'excusa del decorat tronat per potenciar la gràcia quan el guió no funciona per si sol. Els esquetxos són llargs, tenen diversos gags i l'últim, per tancar, es resol normalment amb dignitat (que ja és molt més del que acostumem a veure). Ha creat personatges fixos que han quallat entre l'audiència (El Tío la Vara o La Vieja'l Visillo) i ha popularitzat expressions que transcendeixen el programa (com el " cansinismo " o el " dame hueco "). De fet, La hora de José Mota crea juntament amb les paròdies televisives un món paral·lel peculiar, autòcton, arrelat a certa tradició de l'Espanya profunda. La Blasa, El Aberroncho, el Cansino Histórico... estan inspirats en personatges i situacions de Montiel, el seu poble natal. I això sempre crea un segell d'autenticitat que s'agraeix. Potser és la clau de l'èxit. És humor blanc i familiar que prefereix apostar per la raresa que no per la baixesa. S'allunya també de la crítica descarnada al famós o al polític, cosa que a TVE sembla bastant lògica. Tot plegat o et fa gràcia o et crea rebuig, però hi ha una feina televisiva i de guió al darrere que s'esforça a diferenciar-se de la astracanada espanyoleta sobreactuada. Marxa del vodevil ridícul i potencia el guió. José Mota de cara a la galeria ha adoptat un paper seriós i va d'humorista intel·lectual. Això sí, d'on no ens movem és de basar l'humor en l'Espanya cateta , el palurdisme inconscient i l'orgull de la ignorància. És el referent més local que es reconeix de manera més global. És cosa del caldo de cultiu.

stats