CRÍTICA TV
Misc 14/11/2012

Monologuistes graciosos

i
Mònica Planas
2 min

Només cal que a un enginyós i modern monologuista li ofereixin un programa de televisió perquè accepti fer informació del cor. Això és el que ha passat a Txabi Franquesa, Dani Rovira i David Broncano. LaSexta els ha unit a Alguien tenía que decirlo (ATQD) i s'han convertit en els tres primers presentadors masculins heterosexuals que volen parlar de famosos. Això sí, la diferència és que ells se'n foten des del lloable pedestal de l'humor suposadament punyent. Tota la irreverència radica en qualificar les celebritats de poc espavilades. I, esclar, al costat d'aquesta fauna ells se senten els més intel·ligents i sorneguers de la televisió. Ara bé, la poca agilitat en llegir el guió, els silencis que es creen entre intervenció i intervenció perquè no saben què toca dir i els crits que foten quan es dirigeixen a càmera, com si els espectadors fóssim sords, converteixen l'espai en lent i reiteratiu. Tot i les pretensions formals per fer un programa diferent i alternatiu, el nyap resultant és considerable. És en directe, té la reportera escultural de torn per enviar al carrer i els presentadors són incapaços de vocalitzar. Pretén incorporar l'essència del desaparegut Sé lo que hicisteis... però això, ara, ja és antic. Són tres graciosos més fent les brometes de sempre sobre Paquirrín i Justin Bieber. La reportera seductora va pel carrer com una top model enredant les iaies, les porteres i els cambrers. Per tant, malauradament compleix amb els estàndards habituals i esperables de la televisió de primera hora de la tarda. La tele que recorre a l'acudit trillat i als personatges de sempre. Se'n riuen de la Tamara Falcó tirant monedes a un parquímetre. "Simiesca", li diuen, mentre ells, escarxofats en un sofà, procuren agradar l'espectador fent ganyotes i tonteries. Entre els famosets i els humoristes eixerits i murris l'espècie tampoc ha evolucionat tant. Algú ho havia de dir...

stats