26/04/2019

Persona infiltrada, família sobreactuada

2 min

'Persona infiltrada' és el nou concurs de TV3. I, com sol passar en els concursos on la família participa unida, la tele estimula els participants a exhibir un entusiasme desmesurat. “El veig massa teatral...”, deia el detectiu Tomàs Molina del pare de família. Certament, ho era. Com tota la resta. Fins i tot el mateix home del temps en funcions d’investigador. Ja s’entén que per encomanar a l’audiència els nervis i la il·lusió de jugar, els concursants hagin de fer celebracions grupals i exagerar totes les seves emocions. Segurament és intrínsec al gènere, però això no evita que en alguns moments passis, com a espectador, una mica de vergonya. La justa i necessària, segurament, que fa que tot el país no es disposi a participar en massa als concursos de tele. Decidir participar en aquest tipus de concurs ja evidencia un tarannà familiar determinat que és lògic que llueixi després davant de les càmeres.

'Persona infiltrada' és una bona idea de concurs. No necessita plató, hi ha la intervenció d’un famós –que sempre és un element televisiu llaminer– i, el més important de tot: els espectadors poden participar des de casa seva. I, en aquesta ocasió, està bé que, a part de poder fer càbales des del sofà, la cadena estimuli el joc amb una aplicació de mòbil. A la primera part del programa, el famós i l’audiència estan en igualtat de condicions i han d’intentar fer d’investigadors simultanis per endevinar quin membre de la família és fictici. Però també està molt bé que, en una segona fase, l’audiència descobreixi qui és l’infiltrat, de tal manera que passa a identificar-se amb el conjunt de concursants. I, a més, des de casa pot interpretar les inquietuds, les cares i la farsa familiar d’una manera molt més divertida. Potser en les proves que s’han de superar (com a mínim en el primer programa) es va trobar a faltar l’aspecte de la semblança física. En l’últim moment, quan el famós dicta sentència i diu el nom de l’infiltrat, l’espectador ja sap si l’està encertant o no. Rep el resultat final del concurs de manera simultània als protagonistes.

La família com a espai simbòlic i la manipulació dels seus integrants com a element de joc són recursos amb molt potencial pel que fa a transmissió de valors: és una manera que pot tenir la televisió per mostrar a l’audiència nous models de família i fer que tant el famós participant com la gent des de casa juguin a replantejar-se els estereotips. De moment, en la primera edició, presentava el model heteropatriarcal amb la singularitat que una parella jove vivia amb els pares. Serà interessant, d’ara en endavant, veure si s’ha sabut jugar amb alternatives de gènere, d'estructura i de color de pell. I normalitzar allò que pot semblar insòlit o poc comú o, al contrari, jugar a forçar nous models i comprovar si el famós gosa posar-los en dubte. En un país molt encallat encara en els patrons clàssics i la poca barreja de colors, hi ha curiositat per veure fins a quin punt ens atrevirem a jugar a trencar estereotips o a assumir models alternatius.

stats