“I els pares estan bé?”

El programa Al cotxe! de TV3 que condueix l’Eloi Vila, aquesta temporada ha entrat en una nova etapa en què els passatgers que porta fan una volta per algun àmbit geogràfic que connecti amb la seva biografia. Ha quedat enrere aquell servei de taxi que feia per acompanyar convidats a TV3 i altres passejos sense gaire pretext. Amb aquesta novetat, les entrevistes no han canviat gaire però és cert que el tipus de conversa que li agrada fer a l’Eloi Vila sembla que quedi més ben emmarcada i justificada. El periodista és el xofer que tothom acceptaria de bona gana. A poc a poc, ha sabut crear dins el cotxe una mena de confessionari, un espai d’intimitat, del qual el convidat no pot fugir. Tot i que el vehicle és un lloc poc agraït a nivell d’imatge per gravar-hi amb càmeres de televisió, és cert que l’interior dels cotxes s’ha convertit en tendència a la pantalla. Si anys enrere es feia estrany veure un presentador de televisió agafant el volant, ara és fins i tot habitual. A TV3 especialment però també en diferents televisions d’arreu del món.

Les entrevistes d’Eloi Vila tenen el mèrit d’atrapar-te encara que el personatge convidat t’interessi més aviat poc. És capaç d’explicar-te una història que surti de l’artista que està de promoció. Segurament, el motiu és que el periodista ha sabut crear una estratègia en l’interrogatori amb la qual ha aconseguit, amb pocs preliminars, acostar-se a la vessant més íntima del personatge. La nova distracció setmanal és el suspens, gairebé hitchockià, per veure com Eloi Vila a poc a poc fa l’eslàlom discursiu per arribar al tema estrella: la mort. Com que primer pregunta per la infantesa, normalment la gent fa referència als seus pares. I així, especialment amb els passatgers de mitjana edat, arriba la pregunta: “I els pares estan bé?”. Aquest dilluns, a la xef Ada Parellada li va demanar “¿Fa molt que van morir els pares?” Amb el pallasso Tortell Poltrona va sortir el seu monòleg dedicat a la mort i van parlar d’acomiadar els amics, la mort de la seva tieta Carme i la mort de la mare. Amb l’actriu Mercè Pons també van parlar del dolor de l’absència de l’amiga que va perdre. La setmana anterior, amb la pilot Laia Sanz, també li va demanar pel Dakar com un lloc on t’acostumes a conviure amb la mort. Al periodista Víctor Amela li va fer la pregunta estrella “I els pares estan bé?” per acabar parlant del dia que va enterrar el seu avi matern. La setmana anterior, amb el trinco Josep Maria Mainat, van parlar de la mort del seu germà, igual que amb l’escriptor Rafel Nadal. Amb l’actriu Mar Ulldemolins, de l’amic que va perdre en un accident. I només són uns quants exemples recents.

Quan mires Al cotxe! i veus el convidat esperant que el recullin a la vorera, ja comences a rumiar quina serà la mort que porta a la motxilla i estàs amatent per veure com l’Eloi Vila s’atansa sobre la seva presa per coneixe’n les etapes més luctuoses. És un viatge en cotxe sabent que gairebé tots els camins et portaran al cementiri.