CRÍTICA TV

Paradoxes d'Antena 3

Davant d’un suposat atac jihadista hi adjudiquen la imatge d’un home nuant un llaç groc

Dilluns l’informatiu matinal d’Antena 3 oferia la notícia d’última hora de la irrupció d’un terrorista a la comissaria de Cornellà amb un ganivet i que els Mossos l’havien abatut a trets. La imatge que es va triar per il·lustrar la pantalla era la d’un home posant llaços grocs. És l’eterna associació de conceptes d’aquesta cadena. Des del 17 d’agost de l’any passat que això es va accentuar: els col·laboradors de la cadena consideraven que el Procés havia estat el millor caldo de cultiu per atiar el jihadisme. No és estrany, per tant, que a l’hora d’informar d’un atac terrorista a Catalunya, el marc mental conreat durant dotze mesos a base de notícies esbiaixades i tertúlies tòxiques hagi funcionat i es reiteri en el supòsit: llaços grocs com a símbol de la radicalització a Catalunya.

L’equivalent mediàtic a arrencar llaços és el de modificar-ne el significat original. Des dels mitjans espanyols s’està intentant que els llaços grocs perdin la seva reivindicació de llibertat per als presos polítics per convertir-se en símbol del conflicte al carrer, en el color de la violència. No és estrany, per tant, que davant d’un suposat atac jihadista hi adjudiquin la imatge d’un home nuant un llaç groc. Perquè el discurs del PP i Ciutadans ha aconseguit que, mediàticament, un símbol de pau i reclam de llibertat s’associï a una exhibició bel·licista. Antena 3, per error del subconscient, inèrcia televisiva o manipulació informativa, no ha fet més que reiterar i fer explícit aquest marc mental que es vol imposar: el del Procés com a precursor del conflicte terrorista.

No és l'única paradoxa informativa. Des de fa un any, tant Telecinco com Antena 3 han creat alarma setmanalment sobre la davallada turística que està patint Barcelona. Han entrevistat desenes d’empresaris i restauradors amoïnats, han alertat de la baixa ocupació dels hotels, han parlat amb propietaris de bars que advertien que haurien de tancar per falta de clientela, s’han recreat en el que suposava això a nivell econòmic i de llocs de treball, fins i tot han denunciat que les prostitutes marxaven de Catalunya per manca de feina. La culpa, més enllà del terrorisme, era de la violència al carrer generada per l’independentisme, que s’utilitzava subtilment per dissuadir els turistes de visitar Barcelona.

Paradoxalment, ara, en plena temporada alta, Telecinco alerta aquests dies de la saturació turística que pateix la ciutat, de la brutícia als carrers com a conseqüència d'això, de la inseguretat al carrer, dels focus de delinqüència als barris turístics, de la violència a les platges, del risc a patir intoxicacions per culpa dels ‘mojiteros’, del perill extra que suposa la tensió al carrer pels llaços grocs i de la turismofòbia existent. L’estratègia és posar el focus a Catalunya com sigui i associar el nom al conflicte, la decadència, el risc i, per què no, el terrorisme.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF