CRÍTICA TV

Molt més que un viatge

El documental 'Operació Globus' demostra una habilitat narrativa excepcional

Dimarts el ‘Sense ficció’ ens va presentar ‘Operació Globus’, un documental que recupera la història de sis amics de Vic que l’any 1976 decideixen donar la volta al món amb un camió Pegaso, patrocinats per la mateixa empresa. Tres anys de viatge, 183.300 quilòmetres per recórrer i una ruta que travessava 113 països: Europa, Orient Mitjà, Àsia, Austràlia, Nord-amèrica, Amèrica Central i una part de Sud-amèrica fins al Perú. Per l’argument podies caure en l’error de dubtar que una història tan anecdòtica de persones que no coneixes acabi resultant interessant, però és extraordinària la manera com, en els tres minuts d’introducció, t’han atrapat. En Pere, en Mia, en Xevi i en Jordi aniran recordant aquell viatge. En Sanjo és el personatge absent que no va acabar el viatge, i en Jou es converteix en el protagonista que proporciona el suspens al documental: tornar al Perú trenta anys després per anar a buscar el camió que va deixar allà.

El documental, dirigit per Ariadna Seuba, demostra una habilitat narrativa excepcional: primer per la manera com a través del relat natural dels protagonistes l’espectador va inferint la història a poc a poc sense necessitat d’explicar-ho tot amb declaracions i entrevistes ni cap veu en off més enllà d’algun fragment del quadern de viatge. També per la manera com a través de les imatges es van entrellaçant les filmacions del passat amb les del present, i la manera com flueixen les entrevistes dels quatre amics des de la butaca amb les fotografies del viatge. I tot això queda ben cosit amb la recerca d’en Jou tornant als llocs del passat.

L’emoció que tenen els protagonistes recordant aquell viatge és un factor essencial per entendre l’objectiu del documental: mostrar que estem parlant de molt més que un viatge. Rememorem un viatge que va ser iniciàtic mentre se’n produeix, simultàniament, un altre de nou. Com que l’expedició rebia el patrocini de la Pegaso amb finalitats de màrqueting, hi havia el compromís de documentar el viatge. I aquest material és providencial a l’hora de reconstruir la història. A nivell de direcció i realització es nota una enorme consciència del valor del punt de vista, deixant que els personatges no només s’expressin a través de les paraules sinó de les seves accions i emocions. Hi ha sempre una mirada atenta, que no interfereix, i que permet que el relat adquireixi el simbolisme necessari perquè l’espectador el capti. El muntatge, excel·lent, té la sensibilitat de respectar-ho i, sobretot, de teixir a nivell visual els vincles entre els diferents nivells narratius: passat, present, pel·lícula, gravació actual i fotografia.

El record dels protagonistes explicant les desavinences del passat amb en Jou, les hipòtesis del conflicte, mentre el veiem a ell retrobar-se amb el seu passat és extraordinari. Com a espectador interpretes el significat que va tenir per a cadascun d’ells aquell viatge i, sobretot, què significa la recerca impossible del camió per part d’en Jou. És a partir de les històries i vivències individuals i intransferibles que sovint es poden explicar les sensacions i emocions més universals.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF