L’home-gos i la seva ex-xicota
Si teniu ganes de riure una mica, podeu recuperar un fragment del magazín matinal ‘This morning’, de la cadena britànica ITV. Es tracta del típic espai de varietats: una mica de notícies i un poti-poti d’entreteniment entre carrincló i xaró. A finals de maig van convidar un home que reivindica ser un cadell de gos dàlmata. Tom Peters exigeix ser el primer ésser transespècie, mig ca, mig humà. El panorama en el plató és esperpèntic. En un decorat amb dos sofàs hi ha la parella de presentadors, Holly Willoughby i Phillip Schofield. Al seu costat, una noia asseguda que resulta ser l’expromesa del Tom. I al seu costat, assegut a terra, i disfressat de gos dàlmata amb corretja i tot, en Tom Peters reivindicant la seva nova identitat canina. En aquestes circumstàncies ell obeeix al nom de Spot.
L’entrevista, de set minuts, la podeu recuperar a YouTube buscant ‘Holly and Phillip meet the human puppy’. Si no enteneu l’anglès, no passa res. Amb la imatge en tindreu prou.
“Per què?”, li pregunta la Holly amb l’elegància britànica que pretén no mostrar cap to de judici sobre aquell home, disfressat amb una licra blanca i negra que jeu a l’estora. Al cap hi porta ajustada un careta d’escuma que no deixa cap part humana visible. Això sí: el gos parla. Ell explica que aquell hàbit l’ajuda a evadir-se de les preocupacions quotidianes. La presentadora insisteix: “Però per què no el ioga o la meditació?” Ell diu que necessita construir el seu propi jo. L’ex, tímida, només escolta. A l’entrevista ell explica que té un bon amic que el passeja. L’ex admet, preguntada per la Holly, que hi ha hagut moments en què ella s'ha sentit gelosa de l’amic passejador. L'exparella afirma que es van separar el 2008 quan ell va començar amb l’obcecació per ser un gos. Una mica trista diu que ara se sent més a prop d’ell perquè el pot entendre millor. “¿No ets massa gran per ser un cadell?”, li demana estranyat el presentador. Mala pregunta. L’Spot s’ofèn. Abaixa el cap i les espatlles i es comporta com un gos trist. En Phillip furga en la ferida: “Però els cadells són petits i monos, no?” I l’Spot li pregunta: “Però tot i així jo també soc bufó i dolç, oi?”
La Holly, més expeditiva, li pregunta com fa les necessitats. Sembla que es reserva l’activitat de desocupar el budell per quan torna a ser el Tom. Amb una elegància exquisida, el conviden a menjar les galetes que li han deixat en un bol a terra. L’Spot posa la boca al plat ajudant-se amb la pota i, obedient, rosega una galeta amb forma d’os. “És una cosa sexual?”, li pregunta encuriosida la Holly a la promesa. Sembla que no.
Som en l’era en què molts mitjans volen explotar al màxim l’emocionalitat i la sensibilitat per la diversitat. I això s’estén a tota mena de fílies curioses. La tele buida que interactua amb interès, rigor i seriositat davant del que convingui. Qui em preocupa més és la Rachel, l’ex-xicota, que, més submisa que l’Spot, aguanta l’escena amb una resignació que no fa cap gràcia.
