TV3 rescabala els espectadors

Diumenge al vespre, en prime time, TV3 va emetre l’especial El segon octubre. Sentència i reacció. Toni Cruanyes, que copresentava el programa amb Laura Rosel, explicava a l’audiència que sovint als periodistes la urgència ens va a la contra a l’hora de treballar i per això aquell programa pretenia frenar el ritme expressament per aprofundir en un seguit de qüestions clau. Amb la col·laboració d’experts, els presentadors van anar alternant un seguit de taules d’anàlisi molt interessants que posaven el focus en els diferents aspectes que s’han desencadenat amb la sentència del Tribunal Suprem. El canvi de paradigma de les protestes a Catalunya, què s’entén per violència i els matisos d’aquest terme, la deriva del lideratge polític, les actuacions policials i l’ús de la força... El programa incloïa l’emissió d’alguns dels vídeos que s’han fet més populars a través de les xarxes i entrevistes a alguns dels protagonistes i responsables. Des de manifestants que han participat en els aldarulls a víctimes de la violència policial, fins al punt de vista d’un agent de la Brimo i del comissari de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació. Es va donar veu a diferents punts de vista perquè l’espectador es pogués formar una opinió pròpia amb l’ajuda de les opinions dels periodistes de la taula d’anàlisi. Val a dir, per cert, que la selecció d’experts era excel·lent, i pràcticament tots pertanyien a la mateixa generació, una circumstància que potser és menys casual del que podria semblar. Tots ells van demostrar fins a quin punt es pot aprofundir bé en la realitat quan parlen els especialistes i no pas els tertulians. Cruanyes i Rosel van posar de relleu la importància de l’ús de les paraules i del llenguatge per construir el relat informatiu. Justament per aquest fet, el que feia més nosa eren els tuits dels espectadors que s’anaven retolant en pantalla i que no aportaven res. La intervenció de Montserrat Besses va ser magistral. Tot i la prevenció inicial de no voler fer una comparativa entre la reacció que hi ha hagut a Catalunya i els aldarulls i conflictes arreu del món, al final, sí que es va fer. I va ser fascinant. Els crits al carrer i entendre la naturalesa i expressió de les protestes ja fos a Xile, Hong Kong o el Líban posava de relleu la situació global d’urgència democràtica i social. Va ser una lliçó de periodisme en clau internacional que val la pena recuperar. Finalment, l’anàlisi de l’actual activisme digital com a factor determinant del canvi de paradigma va resultar pedagògic, sobretot tenint en compte que a continuació ens van oferir l’entrevista misteriosa als responsables del Tsunami Democràtic a través d’un correu electrònic “molt segur”. No explicava res que no sabéssim però va servir d’esquer per mantenir-nos enganxats fins al final. El resultat va ser excel·lent i, de passada, semblava que la televisió pública volgués rescabalar-nos de la precisió, la meticulositat i la profunditat que la immediatesa televisada, el tsunami d’actualitat i d’imatges, els havia privat de fer. Va ser un encert.