CRÍTICA DE TV

'Sharp objects': un 'thriller' etílic

Tant l’espectador com un dels policies voldran entendre quines ferides amaga la protagonista

'Sharp objects' (traduïda al castellà com a 'Heridas abiertas') és una sèrie de HBO que et sedueix lentament. No és un amor instantani. Provoca una curiositat inicial, segurament pels aspectes més formals, que t’indueixen a saber què s’amaga darrere d’una atmosfera entre onírica i delirant, on no acabes d’entendre si la intermitència dels 'flash-backs' són records turmentats o malsons. Però de mica en mica et va atrapant. 'Sharp objects' té, narrativament, uns nivells etílics considerables. Fa pudor de vodka barat que a poc a poc va embriagant-te com a 'voyeur' i creant addicció. El fet que HBO hagi anat dosificant els capítols de dilluns en dilluns des de la seva estrena ha incrementat el suspens.

La protagonista és Camille Preaker (interpretada magníficament per Amy Adams), una periodista turmentada que és enviada a la seva localitat natal per escriure cròniques sobre els assassinats de dues nenes. Preaker es veurà obligada, per tant, a retrobar-se amb un passat traumàtic i amb la seva mare i germana, dos personatges molt ben construïts i que es faran odiosos fins i tot a l’espectador. La sèrie entronca amb l’argument universal de l’intrús que penetra en una comunitat tancada i asfixiant. Wind Gap és un poble de mala mort a Missouri, a l’Amèrica profunda, on l’avorriment i el conservadorisme han provocat un clima tòxic en les relacions veïnals i un rerefons inquietant en les conductes de determinats habitants, inclosa la família de la protagonista.
Se li pot criticar una certa falta de ritme i un excés d’efectisme visual, però són dues característiques que, d’altra banda, poden estar justificades: a nivell de direcció s’intenta transmetre el tedi, l’asfíxia, la torbació i l’insuportable pas del temps a Wind Gap, del qual també són víctimes els mateixos personatges.

S’intenta transmetre el tedi, l’asfíxia, la torbació i l’insuportable pas del temps al poble de Wind Gap, del qual també són víctimes els mateixos personatges

Preaker té un passat obscur vinculat al seu origen. De fet, la localitat té una història devastadora i una festa tradicional inquietant que sembla empudegar tots el que hi viuen. Tothom sembla abocat a la tragèdia. La protagonista, tot i haver fugit del poble, no n’ha deixat de ser víctima. Investigarà el cas malgrat l'hostilitat al seu voltant i paral·lelament al treball policial. Però l’entramat es complicarà: tant l’espectador com un dels policies voldran entendre quines són les ferides que amaga la protagonista i que l’han convertit en una dona trista, torturada i autodestructiva.

'Sharp objects' té alguns punts de connexió amb 'True detective', tan a nivell estètic com argumental. Els protagonistes que investiguen no són aliens al drama ni herois, sinó víctimes angoixades que intenten avançar en un clima enrarit que els sobrepassa. Té un tractament estètic molt acurat que ja s’evidencia en els crèdits. És un 'thriller' psicològic i etílic amb un cert aire retro que, tot i alguns detalls de la investigació policial una mica simples i algun gir previsible, t’arrossega, no tant per la curiositat criminal com per la part més emocional.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF