Imatges realitzades pel PSOE

Dijous, en el TN Migdia, ens informaven que la formació d’Íñigo Errejón, Més País, havia denunciat a la Junta Electoral Central una campanya a Facebook per desmobilitzar el vot de les esquerres, al·legant que el PP estaria al darrere d’aquest joc brut. La notícia incloïa unes declaracions de Pablo Casado desmarcant-se d’aquesta estratègia i unes altres de Pedro Sánchez, en un míting, criticant els mètodes del PP. El que cridava l’atenció era un petit rètol que apareixia a la part inferior de la pantalla just en el moment en què vèiem Pedro Sánchez declamar. El rètol advertia a l’espectador que eren “imatges realitzades pel PSOE”.

Ara que comença la campanya val la pena que, com a espectadors, estiguem alerta de quan apareixen aquests petits rètols en les intervencions televisives dels líders polítics. Perquè això que siguin els mateixos partits els que s’encarreguin de realitzar i proporcionar les imatges dels seus candidats a les cadenes de televisió deu ser molt pràctic pel que fa a agilitat televisiva però molt dubtós com a protocol periodístic. De fet, el verb realitzar és un eufemisme per no dir proporcionar, que en realitat és el que ha fet el PSOE en aquest cas a l’hora de cedir les imatges a la cadena perquè faci la notícia. Proporcionar té unes connotacions d’oferir facilitats que queda poc polit en un informatiu. En canvi realitzar té l’escepticisme d’un procés gairebé mecànic sense implicacions. Però a la pràctica és exactament el mateix. Qui les realitza és perquè després les proporciona.

Tot i que és honest especificar a l’audiència d’on provenen les imatges i s’entén com un gest de transparència professional, sobretot en època de campanya electoral és lleig construir les notícies a partir de les imatges que et proporcionen els partits. Seria millor, en tot cas, que les proporcionés una agència de notícies. Ja s’entén que la cadena no pot ser sempre a tot arreu ni gravar-ho tot, però és obvi que aquesta dinàmica comporta per als partits una situació de control sobre la manera com volen fer arribar els missatges a la ciutadania. Que tinguin el poder de la realització (i, per tant, de la proporció) d’imatges a les televisions vol dir que tenen el control d’on col·loquen la càmera, quin punt de vista ofereixen del seu líder i, en un determinant moment, en un hipotètic cas d’una ficada de pota, per exemple, quina frase o instant decideixen no proporcionar a les cadenes de televisió quan els hi poguessin sol·licitar.

Es comprèn que si un informatiu ha de recórrer a la necessitat de sol·licitar les imatges al partit és per estricta necessitat de servir correctament una notícia a la seva audiència. Però és important, com a espectadors, que no deixem passar per alt aquests advertiments per entendre que allò que està “realitzat” o “proporcionat” per un partit polític no és periodisme sinó que, en tot cas, està fet en clau de propaganda.