17/08/2018

17-A sense vergonya

2 min

Crítica de teleNomés les televisions públiques es van salvar d’unes retransmissions televisives lamentables, irrespectuoses i vergonyoses amb motiu del 17-A. A TV3 Toni Cruanyes va conduir un especial purament informatiu, sense tertulians, explicant de manera impecable tot allò que anava succeint, ajudat per connexions en directe. Es va informar de tot però no es va opinar de res. La cadena es va ajustar al dol, la solemnitat i el respecte que la jornada exigia. A TVE, Ana Blanco va fer el mateix. Sorprenentment, 8TV no va cobrir l’acte i sembla haver tirat la tovallola pel que fa a l’ambició informativa. Emissió de la Teletienda amb aparells de tallar verdures.

A Espanya, els magazins matinals van oblidar-se de l’essència del 17-A: van fer tertúlies políticament exaltades. No van mantenir el to que exigeix un acte de condol, sinó tot el contrari. Qui ho va aprofitar per fer campanya va ser Albert Rivera, entrevistat llargament a Antena 3 i Telecinco amb un discurs fortament polític per criticar una politització que, en els actes oficials, no es va produir.

A Antena 3 i Telecinco els actes d’homenatge a les víctimes els importaven un rave. Van ser incapaços de mantenir silenci en els instants més solemnes. Ni escoltaven. És més, a Telecinco fins i tot ho van aprofitar per anar a publicitat un cop encetat el gruix de les actuacions musicals. A Antena 3 van deixar les imatges en directe en un petit requadre i van centrar-se en la discussió exclusivament política plena de catalanofòbia: que no s’havia mencionat la paraula ‘Espanya’, que era una falta de respecte que Nierga parlés en català, que s’havia tractat l’espanyol com un idioma més o que aquell acte era “una tregua para el akelarre independentista”. A Antena 3, l'única ciutadana de plaça Catalunya que van entrevistar era una senyora amb una bandera espanyola a la mà, que va dir que havia anat a l’acte només per animar el rei i compensar “la encerrona que le hicieron el año pasado”. Va afegir: “Yo he intentado politizarlo lo mínimo. [...] En Cataluña es lo que hay. La calle es de los independentistas. Da asco”. Tant a Telecinco com a Antena 3 només callaven i estaven pendents dels actes quan el rei caminava i saludava, per escoltar bé els crits. Les dues cadenes privades estaven més amoïnades a mantenir unes tertúlies efervescents i de pensament únic, contra Catalunya. Al final, van aconseguir la imatge que buscaven: enfrontament dialèctic al Pla de l’Os entre senyores independentistes de llaç groc i unes d’unionistes equipades amb barret i bandera espanyola. L’escena va servir per demostrar la fractura social que buscaven, amb la reportera ficant-hi el micròfon per no perdre's ni una frase.

Esperpèntic: tertúlies polítiques per criticar la politització d’un acte que no estava polititzat, consumant la politització televisiva perfecta que ells mateixos aparentaven rebutjar i transmetent a l’audiència que els que polititzaven eren els de sempre, els independentistes.

stats