13/04/2011

Mercedes Milà reportera: des de la comoditat

2 min

El programa de reportatges de denúncia Diario de… que presenta Mercedes Milà ha canviat de cadena. Potser per celebrar-ho, en la primera edició la periodista es va vestir amb els colors corporatius de Cuatro: gavardina blanca i bufanda vermella. Mercedes Milà recrea la seva vessant més frívola presentant Gran Hermano i esbroncant concursants. Després, i sense que li suposi gaire feina, ho compensa fent de periodista incisiva amb aquests reportatges. Li agrada defensar els més desafavorits i encarar-se als opressors, i amb la seva solera i prestigi aconsegueix que li obrin les portes per després plantar cara. Mercedes Milà té aquest perfil franc i agressiu que funciona tan bé televisivament. Se li ha de valorar, a més, que és una de les poques dones periodistes que amb més de quaranta-cinc anys continua fent pantalla (i sense haver-se operat la cara ni reinflat els llavis). Milà, en el seu debut a Cuatro, començava amb un reportatge d'abusos sexuals a menors. Per estrenar-se, com més truculent sigui el tema, millor. Dos antics alumnes d'una escola de Maristes de Badalona denunciaven un capellà que havia abusat d'ells. Tots dos l'anaven a trobar a l'alberg infantil de què ara té cura al Pirineu i li demanaven el seu penediment i que reconegués el delicte que havia comès. El cas era impactant i el testimoni dels dos exalumnes molt emotiu i ben tractat. Tot gravat amb càmera oculta (per variar). L'estructura segueix l'estil còmode del reportatge d'autor famós: el reportatge el fa un altre i el periodista famós, des de la tele, grava comentaris punyents per donar-li personalitat: " ¡El fraile dice que no se acuerda, pero eso es algo que no se puede olvidar facilmente! " o " ¡Sin que le tiemble la voz el fraile admite las acusaciones! ". Després insereixen aquests apunts de prestigi entremig de la gravació i ja tenim la feina feta. Apa! Contundent, efectiu i amb personalitat (dosificada i acomodada, això sí, que ja tenim un nivell...).

stats