Melero, empoderada

Helena Garcia Melero va ser desterrada de les tardes de TV3 la temporada passada, després que la direcció decidís carregar-se el Divendres. Al setembre va arribar el nou magazín, Tarda oberta, i es va convertir en un dels dos grans nyaps inexplicables de la temporada televisiva, juntament amb l’ A tota pantalla. Tot i que de mica en mica va remuntar d’audiència gràcies a una injecció de tertúlia política de dubtosa qualitat, no millorava a cap nivell la proposta televisiva del Divendres. Amb l’excusa de la precarietat econòmica, la direcció es va tornar a carregar el format i ara és el torn del Tot es mou, que ja fa quatre setmanes que roda. Per reanimar les tardes la clau ha estat Helena Garcia Melero, que havia quedat desaprofitada i que ara s’ha considerat un valor segur. “Otros vendrán, que bueno te harán”, diu una dita castellana. Melero ha tornat empoderada. Transmet, al capdavant del nou magazín, una enorme convicció en el seu paper de salvadora de les tardes de TV3. Està en un gran moment professional. Reforçant el seu lideratge i capgirant els estereotips de gènere de la televisió, la periodista està acompanyada de dos (prescindibles) copresentadors secundaris, en el rol de partenaires servils, eficaços i ben disposats, com són Francesc Sòria i Lluís Marquina.

El títol del programa deu ser una al·legoria del sacseig d’aquesta franja horària. D’entrada, amb el decorat s’ha anat a millor, tot i que tampoc costava gaire. La filosofia del Tot es mou consisteix a anar sobre segur. Presentadora estrella que domina el gènere, col·laboradors d’èxit de la cadena i pals de paller de l’opinió pública del país, com Empar Moliner i Pilar Rahola, més tertúlia política com a mannà televisiu, els temes d’actualitat estricta amb alguna connexió, previsions meteorològiques,algun convidat i una mica de hi-hi, ha-ha final amb taula de col·laboradors simpàtics i sagaços per parlar de tele, fer humor i veure vídeos curiosos. El mateix de sempre, com sempre, perquè ningú s’equivoqui fent invents. Tot es mou és ràdio. Fins i tot posen efectes de so: si parlen de truita se sent soroll d’ous batuts i si parlen de gossos se senten lladrucs. La tertúlia política continua aportant, en general, més ego i cunyadisme que anàlisi interessant, però es complementa amb una mica més d’ambició informativa. També es recreen en la minúcia divertida de la quotidianitat, preguntant a l’audiència com van vestits per casa o com prefereixen la paella. Gairebé tot passa al voltant d’una taula o d’una butaqueta. Pots posar-te d’esquena a la pantalla, que no et perds res. Pràcticament no hi ha elaboració a nivell d’imatge. El nou magazín és l’opció conservadora i tòpica perquè tot segueixi igual. Tot es mou és l’aposta ferma perquè tot es mantingui en el lloc de sempre.