28/12/2017

Martiri ‘in the city’

2 min

Dimecres a la nit la majoria d’espectadors es van rendir a una nova edició de MasterChef Junior de TVE. Però tot i així, l’audiència va quedar molt repartida i es van fer evidents també les dues Catalunyes televisives: la que mira TV3 i la que prefereix Telecinco. Pràcticament hi va haver empat tècnic entre els que van optar per l’opció cultural de la tele pública, amb el This is art, i els que van afavorir l’imperi Berlusconi amb el viatge llampec de Las Campos a Nova York. Mentre Ramon Gener se centrava a analitzar com s’ha expressat la vanitat en diferents disciplines artístiques, Terelu Campos, la seva mare i la seva germana, exhibien la seva petulància voltant per Manhattan.

L’espectacle de Telecinco podia passar, a primer cop d’ull, per un simple reality penós de tres dones superades per la modernitat de la Ciutat dels Gratacels. Però en aquesta neotelevisió que fagocita la realitat sempre hi ha un missatge de fons més tòxic. Més enllà de com les Campos estan esprement la seva existència a base de vendre’s la dignitat per pantalla, el xou lamentable tenia un rerefons encara més lamentable.

Per una banda hi havia un component aspiracional: vendre a l’audiència un viatge en primera classe a Nova York, freqüentant restaurants de luxe, rutes en helicòpter i compres a la Cinquena Avinguda. Turisme buit, purament consumista i vulgar.

D’altra banda, es feia obvi el segell Mediaset mostrant l’esperpent humà de tres professionals de la cadena. María Teresa Campos (que ha rebut fa poc l’alta hospitalària) i les seves filles, Terelu i Carmen, es comportaven amb barroeria, passejaven esverades com lloques, engalanades amb tota mena de pells i coloraines, endrapant sempre que podien, astorades davant els llums de Nadal de Nova York com si vinguessin del paleolític. Cridaven i parlaven de manera grollera, no paraven de menjar amb vulgaritat i es comportaven amb certa actitud classista amb cambrers i xofers. Feien ostentació d’una vida de luxe gestionada des de la més absoluta matusseria. Si l’espectador estava dotat d’un mínim de sensibilitat, el panorama generava rebuig. Sobretot, perquè el reality té un component generalitzador de comportament. L’espectador pot generalitzar el rol de les protagonistes. Es mostren tres dones viatjant soles per Nova York: despistades, caòtiques, materialistes, vulgars, consumistes, maleducades i prepotents. Les Campos es converteixen, al final, en un fals patró de conducta. Una mirada distant permet descobrir, en el relat televisiu, una mofa carregada de misogínia, potenciada pel mateix muntatge audiovisual, que les ridiculitza. Un programa que fa espectacle de tres dones frívoles, poc hàbils a l’hora de viatjar, que exploten un provincianisme passat de moda. Martiri in the city on les protagonistes es pensaven que exhibien glamur i no eren més que titelles penosos a canvi d’un sou de la cadena.

stats