Lluita contra la pirateria, ja!
Telecinco ha estrenat Piratas , que més aviat sembla un catàleg vivent de la botiga de disfresses Menkes i no pas una sèrie. Havia generat força expectatives entre l'audiència perquè veuríem el debut televisiu de la presentadora insultantment guapa Pilar Rubio. A més, presumia de projecte ambiciós, bàsicament perquè això d'ambientar una ficció entre caravel·les i castells de dames libidinoses sembla que costa. La trama desperta poca curiositat, i es pensen que per tenir sexe, humor, sang i batalles la fórmula serà irresistible. Però tot són alcoves amb noies il·luminades amb llum d'espelma que quan obren la porta es giren tapades amb un llençol. El pirata protagonista (interpretat per Óscar Jaenada) és un antiheroi: un covard amb ínfules de seductor.
El resultat final, però, ha estat per riure. Pilar Rubio, pobre noia, ha aconseguit fins i tot despertar la compassió dels espectadors més cruels. La presentadora s'ha cregut que podia ser actriu i, a cada escena, a cada pla, intenta transmetre el convenciment que allò que fa ho està sentint. Va d'actriu intensa, camaleònica, perquè algú li deu haver assegurat que té molts registres. Ella es fa la masculina, la brutota que remena l'escot quan practica l'esgrima per, de cop, passar a una escena de llit sexi en què recupera tota la seva feminitat. El problema és que el seu nivell d'expressivitat i credibilitat davant la càmera és nul i no sap què fer amb els braços quan recita el guió. L'escena en què lluita amb una espasa sota una cascada mig nua, amb una camisa blanca mullada enganxada al cos, pot passar als annals de la història de la televisió espanyola. Pilar Rubio, que es pensa que per haver fet un curset d'esgrima li donaran un Oscar, no sap si aixecar l'espasa o abaixar-se la camisa. Lluita i pateix per no ensenyar el cul a càmera.
Piratas és, fent honor al seu nom, una còpia maldestra i barata de Piratas del Caribe . Cal, aquí sí, una lluita flagrant contra la pirateria televisiva.
