Llàgrimes a la CNN
Era mig matí als Estats Units i la CNN titulava “Biden, molt a la vora de la presidència”. John King, l’home que en els darrers quatre dies no s’ha mogut del costat de la pissarra tàctil amb el mapa pintat de blau i vermell, ens anunciava que en poques hores el recompte hauria acabat. Les connexions amb Filadèlfia i Pittsburgh, a Pennsilvània, sovintejaven més del que és habitual. Fins que Wolf Blitzer anunciava a l’audiència: “Després de quatre dies molt llargs i tensos arribem a un moment històric d’aquestes eleccions. Ja podem projectar el guanyador d’aquesta cursa presidencial”. I a l’enorme pantalla del seu darrere apareixia la imatge de Joe Biden i la marca de l’aprovat que el donava com a guanyador. Recollia la notícia Jake Tapper, el presentador estrella de la cadena, visiblement emocionat: “Quin moment de la història!” S’apreciava a la seva veu el nus a la gola. “És el final. El final d’una presidència molt tumultuosa. També ha sigut una època de divisions extremes. Moltes divisions provocades i exacerbades pel mateix president Trump. Ha sigut una època de diversos fracassos importants i totalment evitables. El més tràgic, per descomptat, la falta de voluntat de respectar els fets i la ciència i no fer tot el possible per salvar vides durant la pandèmia. Tantes potencialitats malbaratades i arruïnades, però també una era de simple mesquinesa”. I donava pas al col·laborador i analista polític Van Jones, exassessor d’Obama. Abans de poder parlar estossegava per facilitar que l’emoció li deixés sortir les paraules. Va haver de fer un llarg silenci abans de poder dir res: “Avui és més fàcil ser pare. És més fàcil dir als teus fills que el caràcter importa. Que dir la veritat importa. Que ser una bona persona importa”. Tenia la veu trencada i s’eixugava les llàgrimes amb un mocador. “I és més fàcil per a molta altra gent. Si ets musulmà en aquest país ja no t’has d’amoïnar perquè el president no vol que hi siguis. Si ets un immigrant ja no t’has d’amoïnar perquè el president estarà content si et pot arrabassar els teus fills”.
La Fox va ser l’última cadena que va donar Biden com a guanyador. De fet, durant una bona estona, Neil Cavuto va estar anunciant que no estaven encara en disposició de fer-ho malgrat que la resta de cadenes ja ho havien comunicat. Finalment va ser Bret Baier qui feia el pas: “Estem en condicions de projectar que el vicepresident Joe Biden ha guanyat Pennsilvània i Nevada, i això el col·loca per sobre dels 270 vots que necessita per convertir-se en el 46è president dels Estats Units”. Martha MacCallum recordava als espectadors que, malgrat tot, Trump emprenia mesures legals.
És comprensible l’alegria que suposa treure’s Donald Trump de sobre i és cert que la política nord-americana sempre ha tingut un caràcter molt més festiu, però per més privades que siguin les cadenes costa imaginar-se què passaria aquí si algun canal acabés amb els presentadors i analistes plorant d’alegria per l’elecció d’un nou president. Ves a saber si tot ens arribarà.
