09/02/2013

L'inofensiu José Mota

2 min

L'humorista ha deixat TVE per fer el salt a la privada amb La noche de José Mota . En un sentit més global les diferències són inapreciables: perdura el mateix sentit de l'humor extremeny, que neix d'una absurditat molt arrelada a l'estupor de l'Espanya profunda. És en molts casos un exercici de xoc cultural d'extrapolar personatges i actituds a un món urbà i modern. Fins i tot n'hi ha que hi troben una poètica soterrada, amb una llavor una mica trista: la incomunicació i l'analfabetisme com a generadors d'un paisatge còmic amb un punt de miserable. Però Mota és molt blanc. Ell ja ha dit que només fa humor "de cintura en amunt", però inutilitzant mitja anatomia ha oblidat la importància de trepitjar ulls de poll. A Mota l'amoïna no molestar. Potser ve d'aquí el seu èxit. Amb el canvi a Telecinco ha reduït les imitacions polítiques, tot i que una privada li podria donar més llibertat. Però en època d'estretors econòmiques i amb una audiència poc avesada a certes intel·lectualitats, Mota ha preferit anar sobre segur. La noche de José Mota manté la qualitat de les caracteritzacions, el bon nivell de realització i producció i un segell propi que caldria anar renovant. Però a Telecinco tot això cal rendibilitzar-ho. El programa dura vint minuts més que a TVE i els esquetxos s'han allargat. Això repercuteix en la qualitat dels guions. Triga tant a arribar el gag final que es perd l'interès. La molla de l'humor es dóna massa i la història s'estova. S'endarrereix tant el remat que es fa previsible minuts abans. El baròmetre de la rialla és irregular, però se li ha de reconèixer que sempre hi ha un instant en què és capaç de fer-te estirar el llavi. La Vieja'l Visillo penjada d'un cable a l'estil Missió: Impossible té gràcia, però la iaia xafardera en una cadena en què ja hi ha el Sálvame no desentona ni sorprèn. Caldria sumar-la a la comparsa dels migdies de Jorge Javier Vázquez per fer evolucionar el gènere rosa.

stats